97
el casament és forçat, fruit d'un
xantatge sàdic de la justícia es-
panyola amb l'objectiu d'humiliar
i destruir psicològicament alguns
dels anarquistes més destacats
de l'època.
Casament de conveniència
Quan va néixer Salut el 1878, la
seva casa familiar a la Vila de Grà-
cia ja era un punt de referència
per als anarquistes d'arreu d'Eu-
ropa. Els pares, Martí Borràs i
Francisca Saperas, participaven
del debat ideològic, amagaven a
casa anarquistes
perseguits d'ar-
reu i difonien els
seus principis
(entre d'altres,
amb l'edició
del periòdic Tie-
rra y Libertad).
Aquest protago-
nisme va fer que
les autoritats es
fixessin en el
pare, a qui van
fer culpable de
l'atemptat con-
tra el general Martínez Campos.
L'home no va poder superar les
tortures i l'angoixa i es va suïcidar a
la presó el 1894. Al cap de només
dos anys, va ser al company de
Salut (Lluís Mas) i al nou company
de la mare (Tomàs Aschieri, un
marsellès que havien refugiat a
casa) a qui van acusar d'un nou
atemptat, el de Canvis Nous. Va
ser llavors quan a Salut i a Francis-
ca les van obligar a casar-se per
l'Església amb les seves parelles
si volien evitar que els seus flls
anessin a benefcència.
Vida revolucionària
Van acceptar-ho, i tan sols unes
hores després es van convertir
en vídues. Tot i les desgràcies
viscudes, Salut no va renunciar
mai a la lluita per les seves idees.
Ho va fer a Catalunya, a França
i també a Mèxic, on es va unir
amb Octave Jahn a la revolució
d'Emiliano Zapata. Ella va tornar,
de nou vídua, a Barcelona, però
la Guerra Civil la va fer fugir, i va
viure a París la resta de la seva
vida, fns al 1954. Una part del seu
arxiu, amb documentació sobre
la revolució mexicana, es troba a
l'International Institute of Social
History d'Amsterdam.
Va perdre el pare
i dos marits com
a conseqüència,
directament o
indirecta, de la
defensa dels seus
pensaments.
El club dels suïcides
és el títol de
la col·lecció de tres contes que
l'escocès Robert Louis Stevenson va
publicar el 1878 al London Maga-
zine. Molts diuen que és una de les
seves millors obres de misteri.
El 13 de juliol del 1954
mor la
pintora mexicana Frida Kahlo als 47
anys. Amb una obra que refecteix
el seu patiment --a la poliomielitis
cal sumar-hi un greu accident--, s'ha
convertit en una icona mundial.
Un molt mal club
Adeu a una de les grans