65
bons mestres, bons llibres i vuit
hores diàries d'estudi des que era
molt petita.
La porta del coneixement
Ell va ser conscient ben aviat de les
capacitats extraordinàries de Ju-
liana, i com a humanista convençut,
va posar tots els mitjans possibles
per alimentar la seva ment àvida
de coneixements. Per això no n'hi
va haver prou amb mestres d'es-
cola corrents, i va contractar com
a instructors particu-
lars professors de la
universitat, que li van
donar accés a un món
que en el segle xvii
estava fora de l'abast
de les dones --i més
encara d'una nena.
Morell havia nascut al
Raval de Barcelona el
1594, però només hi
va viure fns al 1602,
quan la família es va
traslladar a Lió. A la
ciutat occitana va seguir estudiant
i va despertar una gran admira-
ció entre la gent més il·lustrada,
per satisfacció del pare però no
pas seva, que se sentia incòmo-
da. Tampoc no estaven d'acord
pare i flla amb quin havia de ser
el seu futur. L'humanisme creia en
la igualtat intel·lectual dels homes
i de les dones, però això no volia
dir que elles deixessin d'estar sot-
meses a l'autoritat masculina en
cap moment.
Saber dedicat a Déu
Per viure més lliure d'aquesta de-
pendència, o per genuïna vocació
religiosa, quan tenia tretze anys
Juliana va manifestar
que es volia fer monja.
No van servir de res
els plans de casament
que li volien imposar,
i el 1610 va ingressar
al convent de les do-
miniques d'Avinyó,
on va viure seixanta
anys, estudiant i cre-
ant. Quan va morir, el
1653, va deixar tota
mena d'escrits propis
i traduccions, majori-
tàriament de temàtica
religiosa. Avui, Juliana Morell és
una de les dues úniques dones
representades al paranimf de la
Universitat de Barcelona, junta-
ment amb Teresa de Jesús.
El 1594 el botànic
Carolus Clusius
planta les primeres tulipes a Holan-
da. La fascinació per la for causarà,
en poc temps, la primera bombolla
especulativa de la història.
Situat a la ciutat índia
d'Agra, el
1653 acaba la construcció del Taj
Mahal ("la corona del palau"), erigit
per honorar la mort de la dona de
l'emperador mongol Xa Jahan.
La for més especulativa
Un mausoleu bellíssim
Qui sap si per
viure més lliure
de l'autoritat
masculina, o pot-
ser per genuïna
vocació religiosa,
als tretze anys va
dir que es volia
fer monja.