67
la cristiandat. A Catalunya, com
a la resta del continent, per por,
per malícia o per guanyar alguns
diners, van començar les delaci-
ons. Les jutjaven tribunals civils
perquè l'Església no ho veia clar.
Van ser el primer gran fenomen
de totalitarisme.
Confessió sota tortura
A Violant Carnera la van delatar uns
veïns de les Arenes de Castellar del
Vallès. Era pagesa i segurament
vídua (potser també era lletja, o
estranya, o potser més lliure del
que la socie tat benpensant podia
tolerar). El fet és que el 17 de de-
sembre del 1619 la van detenir i ho
va confessar tot amb gran detall:
que era bruixa, que havia renegat
de Déu i que participava en aplecs
per la comarca amb altres bruixes i
bruixots en què adoraven el dimoni
i feien orgies i balls ("sardanes, ball
pla i altres balls que acostumem a
fer els pagesos"), va especifcar.
També va explicar que havia fet
pedregar sobre Caldes.
Després d'aquesta declaració de
manual, el batlle de Castellar va
decidir traslladar el cas a Sabadell.
Allà, davant d'un grup format per
autoritats, jutge, fscal, metge i no-
tari, a Violant
--gairebé nua
sobre un banc
i amb una ca-
dena al coll-- li
van advertir:
"Na Carnera ja
saps com estàs
condemnada
a que sies tor-
turada per a
que digues la
veritat quines
persones hi
havia amb ta
companyia i
han usat l'art
de bruixa". Mentre la torturaven,
Violant invocava Déu i els sants
demanant un miracle, però això
no va semblar rellevant al tribunal.
No la van deixar estar fns que no
va delatar altres dones. La sentèn-
cia, és clar, ja estava fxada de molt
abans: morir penjada en públic.
Va ser una de les víctimes de la
més gran caça de bruixes que s'ha
fet a Catalunya.
El 1617 es va publicar
la novel·la
bizantina pòstuma Los trabajos de
Persiles y Sigismunda, de Miguel de
Cervantes. L'autor de l'immortal El
Quixot havia mort l'any anterior als
68 anys per culpa de complicacions
en la diabetis que patia.
L'any 1617
com a mínim set dones
acusades de bruixeria van morir
cremades a la ciutat sueca de Fins-
pång. A Europa, aquesta terrible
cacera es va emportar la vida de
60.000 persones, 400 d'elles, a
Catalunya.
Una novel·la pòstuma
60.000 morts a Europa
Torturada de
la manera més
cruel, no la van
deixar estar fns
que no va delatar
altres dones. La
sentència, però, ja
estava fxada de
molt abans: morir
penjada en públic.