25
un monestir. A la nena la van casar
quan encara era una criatura amb
el vescomte Barral de Marsella,
un home separat i tan gran que va
morir al cap de poc.
Drama i intriga política
De seguida la van tornar a casar,
aquest cop amb Bernat IV de Co-
menge, vidu i separat dues ve-
gades, que la va repudiar i la va
obligar a marxar de casa deixant-hi
les dues flles que havien tingut. Al
drama personal, s'hi va sumar la
intriga política: poc abans de morir,
el seu pare va decidir
que fos un germà de
Maria qui heretés el
comtat de Montpe-
ller, en contra del que
estava acordat.
En aquesta ocasió, la
gent es va revoltar i la
van entronitzar a ella.
Als vint-i-quatre anys
es va casar, per tercer
cop, amb el rei Pere I d'Aragó. Però
amb ell tampoc no seria feliç: Pere
es va penedir d'haver-se casat amb
algú que no era de sang reial i va
demanar la nul·litat del matrimoni
per casar-se amb la flla del rei de
Jerusalem. Mentrestant, evitava
qualsevol contacte amb Maria i així,
és clar, es feia difícil gestar un hereu.
Per solucionar-ho sembla que la
reina va fer conxorxa amb un privat
del seu marit: d'acord amb ell, una
nit es va fcar al llit del rei amb l'ha-
bitació a les fosques, fent creure a
Pere que era una altra dona. Diuen
que les esglésies van estar obertes
tota la nit perquè el poble pregués
perquè la relació obtingués fruits.
Nascut de l'engany
Fos com fos, Maria es va quedar
embarassada. Mal-
grat els intents del rei
Pere de controlar el
comtat de Montpe-
ller i el futur de l'hereu,
Maria ho va evitar. Per
fer-ho va recórrer a
l'autoritat del Papa.
En el seu testament,
en què deixava totes
les propietats i títols al
futur Jaume I, establia
que si ella moria, seria Innocenci III
--i no el pare del nen-- qui en tindria
la custòdia. I allà mateix, a Roma,
esgotada i malalta amb només
trenta-tres anys, la reina Maria de
Montpeller va morir.
El 1185
es funda a Suècia l'Escola
Catedralícia de Lund, més conegu-
da com a Katedralskolan. El col·legi
és el més antic del nord d'Europa i
un dels més antics del continent.
El 1213
va tenir lloc la batalla de
Muret. La derrota occitana va supo-
sar la f de l'expansió catalana cap
al nord i va ratifcar el triomf dels
francesos sobre el territori occità.
Un col·le amb molts anys
La batalla de Muret
Pere es va pene-
dir d'haver-se
casat amb algú
que no era de
sang reial i va de-
manar la nul·litat
del matrimoni.