23
i l'únic que aspiraven a deixar per
a la posteritat era descendència i
alguna propietat, si hi havia hagut
sort. La paraula artista era un sim-
ple sinònim de treball artesanal, i
a poca gent se li acudia signar les
seves obres. Però hi va haver algu-
nes excepcions.
`Me fecit'
A la col·lecció del
Museu Tèxtil i de
la Indumentària
de Barcelona,
que es pot veure
al Museu del Dis-
seny de la ciutat,
hi ha el penó de
Sant Ot [a la imat-
ge, la representa-
ció de l'evangelis-
ta Marc]. La peça
es va trobar el
segle passat dins d'un reliquiari a
la catedral de la Seu d'Urgell. Es
va fer en el segle xii i és una de les
mostres catalanes més importants
de brodats de l'època. Ho és pel
seu valor artístic i també perquè
diu en lletres ben clares "Elisava me
fecit". És a dir, que en va ser l'autora
una dona que es deia Elisava. Amb
aquestes paraules la brodadora va
deixar la seva empremta per a la
posteritat, per a la història, al costat
de Maria, autora de l'estola de sant
Narcís, i Ende, il·luminadora, dues
de les poques dones medievals
que també van decidir signar els
seus treballs. Això sí, d'Elisava en
sabem tan poca cosa que no se
sap si es tractava d'una monja o
d'una laica que treballava per al
clergat d'Urgell.
Suposicions
Alguns experts creuen que podria
ser alhora l'artista i la mecenes de
l'obra, o una dama propera a Llú-
cia de la Marca, mare d'Ot, bisbe
d'Urgell. És difícil que esbrinem
qui va ser realment. En aquella
època, teixir, flar i brodar era una
tasca quotidiana per a les dones,
una feina necessària per al dia a
dia. Però darrere d'aquell brodat
delicat amb fl de seda, rogenc i
daurat, amb un pantocràtor i tres
fgures femenines en actitud reve-
rent, hi ha un talent excepcional.
I una dona que es va rebel·lar con-
tra l'anonimat.
No sabem si Elisava
hi va jugar mai,
però al voltant de la data del seu
naixement es va inventar el joc de
dames. El lloc de tal creació depèn
de la font: alguns assenyalen terres
valencianes, mentre que d'altres
apunten cap a Occitània.
Tot i que la idea
és més antiga que
el mateix Jesús, no és fns al segle
xii que apareix la paraula purgatori
per defnir aquell estat intermedi
que acull algunes ànimes que han
de purgar petits pecats abans de
ser admeses al cel.
Les dames competitives
El peatge a pagar
Irònicament, tot
i que ella es va
rebel·lar contra
l'anonimat, amb
la informació que
hi ha, ara per ara
és difícil descobrir
qui va ser Elisava
en realitat.