93
Caterina Albert Paradís va néixer
a l'Escala el 1869, i des de molt
jove va sentir un gran interès per
l'art. Va esculpir, va pintar i, des
de l'adolescència, va escriure.
Va ser autora d'obres de teatre,
poesia, contes i novel·la que van
tenir un gran impacte
en la societat catalana
del principi del segle
xx. I tot ho va haver
de fer amb el temps
que li deixava la seva
ocupació principal:
l'administració del pa-
trimoni familiar. Tot i
això, no era la modes-
ta escriptoreta ama-
teur i intuïtiva que va
pretendre fer creure
durant tota la vida: la
seva afció era un ofci
treballat, conscient i
d'una grandíssima qualitat. Només
tenia una gran pega: el seu sexe.
D'això, se'n va adonar el 1898, quan
va guanyar els Jocs Florals d'Olot
amb el monòleg La infanticida, una
obra tan dura que resultava incon-
cebible que l'hagués escrit una
dona. L'escàndol va ser tan gran
que Caterina Albert va decidir que
mai més no signaria amb el seu
nom. No volia més escàndols i, so-
bretot, no volia que ningú jutgés
la seva obra pel que tenia --o no
tenia-- l'autora entre les cames. I
així va néixer Víctor Català, autor
del famós drama rural Solitud: un
autor misteriós que no recollia els
premis ni assistia a
actes socials, i que
suscitava molts ru-
mors.
Mai no va gosar
desfer-se d'aques-
ta màscara: fins i
tot després de dei-
xar-se veure pú-
blicament (va ser
la primera dona a
formar part de la
Reial Acadèmia de
les Bones Lletres, el
1923), va continuar
signant els seus llibres sempre
com a home.
L'any 1967, un any després de la
mort de Caterina Albert, Gabriel
Ferrater va dir que "no ha de que-
dar ningú d'aquí a cinquanta anys
que digui Víctor Català". Quan el
termini ja ha caducat, sembla que
la senyora Caterina de l'Escala con-
tinua ben amagada.
La Constitució espanyola
del 1896
aprova el sufragi universal masculí.
El femení encara haurà d'esperar
fns a l'any 1932.
El monòleg La infanticida
guanya
els Jocs Florals d'Olot el 1898, el
mateix any en què H.G. Wells publi-
ca La guerra dels mons.
Sufragi universal... masculí Els marcians ja són aquí