63
La servidora més afectuosa
Aquell dia, la dama va conèixer el
seu mestre espiritual, i ell, la per-
sona que l'ajudaria a fer realitat el
projecte de la seva vida. Isabel no
va ser la primera senyora que es
va quedar fascinada per Ignacio
--com es va fer
dir més tard--.
Ja a Manresa
havia congre-
gat un grup de
dames que,
després de
sentir el seu
discurs espi-
ritual, havien
decidit aju-
dar-lo. Però la
barcelonina
va anar més
enllà. Durant
molts anys li
va sufragar
els estudis i
van mantenir una correspondència
constant. Ella se'n sentia deixebla i
col·laboradora, i ell escrivia cartes
a Can Moixó en què li agraïa el
suport i li deia "mare". Després de
moltes difcultats, el 1540 va néixer
la Companyia de Jesús. Només
un any després, Isabel va quedar
vídua. I tot se li va fer clar: havia de
fer un pas més en el compromís
amb Ignacio i el seu camí espiri-
tual. S'havia de fer jesuïta. Però va
descobrir amb un immens dolor
que el que semblava del tot lògic
per a ella, no ho era en absolut
per al mestre.
Un llast per als jesuïtes
Els jesuïtes necessitaven moure's
amunt i avall, i com que les dones,
segons ells, no ho podien fer, eren
un llast. Però Isabel no va parar fns
que va aconseguir que el papa
Pau III l'obligués a acceptar-ho.
El dia de Nadal del 1543, Isabel i
dues companyes van fer els vots,
i després van començar la seva
vida de jesuïtes treballant en un
convent que acollia prostitutes.
Nou mesos després, Ignasi de
Loiola va aconseguir que el Papa
revoqués la seva decisió. Dolgu-
da, es va querellar contra el seu
amic, però fnalment va acceptar
de fer-se monja en una altra con-
gregació. Poc abans de morir com
a clarissa a Barcelona, va escriure
la seva última carta a Ignasi, en
què li demanava que la beneís, i
va signar com "la més afectuosa i
indigna servidora".
Al segle xvi
té lloc la primera etapa
del colonialisme europeu. Entre
d'altres, amb les seves accions, els
conqueridors espanyols acabaran
amb els imperis asteca i inca.
El 1525
el matemàtic Christoff Ru-
dolff publica Coss, el primer llibre
d'àlgebra en alemany. Entre les
seves pàgines hi apareix el primer
símbol de l'arrel quadrada.
Desfent civilitzacions
A la f, l'arrel quadrada
Els jesuïtes anaven
tot el dia amunt i
avall i, segons el
seu punt de vista,
la `debilitat' de les
dones les convertia
en un llast per a la
causa. Roser no ho
veia així i ho va fer
saber al Papa.