51
Una dona de govern
Aldonça no sabia què volia el
comte, però tenia ben clara una
cosa: no perdria els estreps ni la
dignitat. Ja feia molts anys que
el seu marit, el comte de Bellera,
havia mort en combat a Morvedre
quan era gover-
nador de Valèn-
cia a les ordres
de Martí l'Humà,
i des de llavors
ella s'havia fet
càrrec de les se-
ves propietats.
Tenia, doncs,
una llarga ex-
periència polí-
tica i de gestió.
Quan el va veu-
re el va saludar
amb naturalitat,
ignorant els homes armats que
l'acompanyaven: "Déu us doni
un bon dia. Com és que sou tan
matiner?". El comte li respongué
que tenia un afer pendent amb el
fll d'Aldonça, que era el marit de
la seva germana. Malgrat l'actitud
conciliadora de la dama, Arnau
Roger la va agafar pel braç amb
força i li va anunciar que era la seva
presonera. Però ella, després de
declarar que no reconeixia la seva
autoritat, es va tancar a la seva
cambra, que era a dalt d'una torre.
Els homes del comte de Pallars van
sotmetre el castell, la vila i les ma-
sies de Rialb i les valls. Malgrat que
van rebre instruccions explícites
d'Aldonça d'acceptar la nova au-
toritat sense resistir-s'hi, van patir
saquejos i mals tractes, i almenys
hi van morir dues persones.
Resistència passiva
Els invasors van fer marxar la gent
del castell per aïllar Aldonça, però
ella es va mantenir a la torre en un
acte de resistència pacífca. Espe-
rava que la seva segona instrucció
als vilatans donés fruit: fer arribar
de seguida a la reina la denúncia
de tots els abusos que estaven pa-
tint. I efectivament, al cap d'unes
setmanes, el governador de Ca-
talunya va alliberar la presonera,
li va retornar les terres i els privi-
legis i va fer indemnitzar la dama
i els camperols. Aldonça encara
va viure cinc anys més.
Des que el seu marit
havia mort en com-
bat quan ostentava
el títol de governa-
dor de València, ja
feia molts anys, ella
s'encarregava de
portar les propietats
familiars.
Hi ha representacions
teatrals amb
molta tradició, però de ben segur
que no superen, ni de bon tros, el
Misteri d'Elx. Des del 1370, l'obra
es representa cada mes d'agost a la
basílica de Santa Maria de la capital
de la comarca del Baix Vinalopó.
L'Imperi inca
, una de les tres grans
civilitzacions d'Amèrica, es funda el
1438 a l'actual Perú. La llengua of-
cial era el quítxua, i la ciutat sagrada
de Machu Picchu (literalment, "mun-
tanya vella") va ser una de les seves
construccions més destacades.
Un misteri molt antic
La muntanya vella