79
consideració social que rebien a
tot arreu. En paraules seves, la gent
de la faràndula era "mal rebuda
i pitjor acomiadada" als pobles
on actuaven.
Un paper rere l'altre
La resistència d'Anna va ser en va.
Les seves qualitats, tan grans com
la seva desgana. I no va poder evi-
tar que després del debut al Teatre
Tirso de Molina de Barcelona li
oferissin un paper darrere l'altre.
Segurament forçada pel seu pare,
els va haver d'acceptar, i de fer
de nena va passar a fer de dama
jove als disset
anys i després
d'actriu caracte-
rística.
Primera dama
El 1879 va entrar
a formar part de
la companyia Tu-
tau-Mena, una
autèntica institu-
ció teatral dirigi-
da pel prestigiós
director Antoni Tutau, que va
portar les obres de Henry Ibsen
a Catalunya i va ser responsable
de les primeres produccions d'Ig-
nasi Iglesias. I al cap de poc li van
oferir d'ocupar el lloc de la pri-
mera dama de la companyia del
Teatre Català. D'entrada s'hi va
resistir, perquè considerava que
no estava a l'altura de la seva an-
tecessora, que havia mort. I també
perquè li feia un cert respecte
actuar en català --cosa que ella
només havia fet esporàdicament
fns llavors--. Però un cop més ho
va acabar acceptant, i li va semblar
que amb el canvi de llengua "era
un art nou". Va confessar que li
resultava més fàcil del que havia
cregut, i que s'emocio nava més.
En mans de Pitarra
A Barcelona, Monner va treballar al
Teatre Principal, situat a la Rambla,
i també va formar part del quadre
d'actors del Romea, que llavors
dirigia Frederic Soler, Pitarra, on va
estrenar obres del mateix Pitarra
i d'Àngel Guimerà. El 1903, quan
tenia 53 anys, va patir una paràli-
si i va abandonar defnitivament
els escenaris. Però ni tan sols així
no es va poder allunyar gaire del
teatre, perquè el seu fill Agustí
va seguir els passos de la família.
Passada la seixantena, va morir a
casa l'any 1914.
El 6 de juny del 1850
té lloc un fet
que canviarà per sempre més el
món de la moda quotidiana: el jueu
d'origen alemany Levi Strauss cus
els primers pantalons texans.
Situada a les antigues
dependèn-
cies de l'Hospital de la Santa Creu
de Barcelona, el
28 de maig del
1914 obre les portes al gran públic
la Biblioteca de Catalunya.
Tots en tenim un parell
Per llegir sense parar
Tot i que primer
li havia semblat
estrany actuar en
català, després
va veure que així
s'emocionava
amb més facilitat.