61
escriure un llibre --potser en res-
posta-- de sentit contrari.
Sensible i educada
Elionor (la futura sor Isabel) va
néixer el 1430, flla extramatrimo-
nial del noble Enric de Villena, un
escriptor i poeta. Va viure des de
petita a la cort de la reina Maria de
Castella, la seva cosina, i a quinze
anys va professar
com a monja. Era
una dona molt in-
quieta, que no es
va limitar a millo-
rar les instal·laci-
ons i fer créixer
les obres d'art
del monestir,
sinó que també
va atreure al seu
voltant els prin-
cipals artistes,
escriptors i intel-
lectuals d'aquella
València que vivia el seu segle d'or
medieval, i va ser una creadora
ella mateixa.
Només es conserva un llibre seu,
però té un gran valor pel fet de
ser de les poques dones que
van escriure en català en aque-
lla època, i també pel seu estil i
contingut innovadors. El títol, Vita
Christi, no era pas original: poc
abans s'havien publicat en català
almenys dos llibres titulats igual.
Però Isabel de Villena no es va
cenyir a explicar la vida de Crist
de manera ortodoxa. A l'obra les
autèntiques protagonistes eren
les dones, i molt especial ment, la
Mare de Déu.
Pecadores salvades
Als seus textos, el retrat que fa de
totes les dones és sempre positiu,
i fns i tot reivindica l'honorabilitat
de pecadores ofcials com Eva i
Magdalena --al llibre, aquesta úl-
tima es reconcilia amb la Mare de
Déu--. A la seva Vita Christi, fns i
tot Jesús defensa les dones: "[...] E
los qui de dones malparlaran cau-
ran en la mia ira, car pensar poden
que la mia Mare és dona [...] e·ls
és una salvaguarda tan fort, que
negú no les pot enutjar que a mi
no ofena molt". Tot això va dur a
la poeta Maria-Mercè Marçal a
dir que, anacronisme a banda,
Vita Christi es pot considerar una
obra feminista. Isabel de Villena va
morir el 1490 a València, mentre
encara era abadessa.
El 23 de maig del 1430
Joana d'Arc
va ser capturada per ser entregada,
més endavant, als anglesos. Després
d'un judici, va morir cremada quan
encara no tenia ni vint anys.
Al voltant del 1490
Leonardo da
Vinci, el personatge del Renaixe-
ment per excel·lència, va dibuixar
l'Home de Vitruvi per descriure les
proporcions ideals del cos humà.
La trista f de Joana d'Arc
L'home de Vitruvi
No es va confor-
mar a omplir el
monestir d'obres
d'art, sinó que
també va atreure
els principals ar-
tistes i escriptors
al seu voltant.