92
E
ra un niu recollit, íntim,
solitari, un niuet meu, ben
meu, tot ple de mi mateixa
i sols per mi mateixa visi-
tat; un niu on poder riure, plorar,
esperançar, fruir". Vint-i-quatre anys
abans que Virginia Woolf parlés
de la importància que les dones
tinguessin una cambra pròpia,
Caterina Albert ja ho havia escrit.
Víctor... o Victòria
La paradoxa, però, és que va fer
aquestes afrmacions emparant-se
sota un pseudònim masculí: Víctor
Català. El nom l'havia tret del per-
sonatge d'una novel·la seva.
Caterina
Albert,
la dona rere
la màscara
"
EN UNA ÈPOCA EN QUÈ LA DONA ENCARA ES
TROBAVA RECLOSA ENTRE LES QUATRE PARETS DE
LA VIDA PRIVADA, ALBERT ES VA CONVERTIR, SENSE
SER-NE CONSCIENT, EN
LA PRIMERA ESCRIPTORA
FEMINISTA DE LA LITERATURA CATALANA
.
L'Escala, 1869-1966
//
Escriptora