56
P
er a la majoria de les do-
nes del segle xv, la vida
només podia seguir dos
camins: el del matrimoni
--amb obediència al marit-- o el
del claustre --amb obediència a
les autoritats eclesiàstiques--. Però
algunes, ben poques, van saber
trobar el camí del mig. Aquest
va ser el cas de Brígida Terrer (o
Terrera), una dona que pertanyia
a la burgesia barcelonina i que va
decidir fer-se beguina. És a dir:
dedicar-se a la vida religiosa com
a laica, sense estar enquadrada
en cap institució ni dependre de
Brígida
Terrer
i les beguines
catalanes
NI MARITS NI BISBES. ELLA NO VOLIA VIURE SOTA LES
ORDRES DE NINGÚ
. PER AIXÒ ES VA FER BEGUINA I VA
DEDICAR LA SEVA VIDA A LA CURA DELS MALALTS I A
L'ACOMPANYAMENT DELS MORIBUNDS. LA PRESSIÓ
DE L'ESGLÉSIA, PERÒ, ES VA FER NOTAR. I MOLT.
Barcelona, ?-1471
//
Beguina