75
més tard s'havia hagut d'ocupar de
la hisenda del marit, el terratinent
vigatà Teodor de Mas.
Assistència i educació
Per f, aquella gèlida matinada de
Reis del 1826 al Palau Episcopal va
començar la vida que sempre havia
somniat. Deixava els flls ben col·lo-
cats --quatre d'ells tam-
bé es farien religiosos--
i va renunciar a tots els
seus nombrosos béns.
Se sentia lliure i forta
per emprendre un nou
projecte: muntar una
congregació religiosa.
Era el primer cop que
una dona catalana en
creava una, i per això
va tenir bons ajudants:
fra Esteve d'Olot, que
és qui la va orientar al principi, i més
tard, Antoni Maria Claret. La prime-
ra seu de les germanes carmelites
de la caritat va ser l'Escorial, el mas
vigatà de Joaquima. L'objectiu de
l'organització era l'assistència als
malalts i sobretot l'educació de
les nenes de totes les condicions
socials. En aquella època, gairebé
el 100% de les dones eren anal-
fabetes, i Vedruna creia que era
necessari formar-les. Naturalment,
l'educació estava orientada al mo-
del de dona del segle xix, dedicada
bàsicament a la família i a la gestió
de la casa, i sempre seguint els
valors cris tians i donant molta im-
portància a l'obe diència. De totes
maneres, era un pas endavant, i
així ho van entendre molts ajun-
taments, que a falta
d'escoles públiques
per a nenes, van de-
legar a les vedrunes
aquesta tasca.
En vint-i-tres estats
A l'inici no tot van ser
fors i vio les: durant la
primera guerra Carli-
na, les monges es van
haver d'exiliar perquè
un fll de Vedruna era
un líder carlí destacat. Però quan
van tornar, el 1843, no solament
es van recuperar, sinó que no van
parar de créixer. Quan va morir
Joaquima, l'any 1854, les germa-
nes carmelites de la caritat tenien
seu a gran part de les principals
ciutats de Catalunya. Després van
començar a estendre's pel món, i
actualment es troben a vint-i-tres
estats diferents.
El 1783
també va néixer Henry
Beyle, més conegut pel seu nom
de ploma: Stendhal. Amb El roig i
el negre es va convertir en un dels
grans escriptors del segle xix.
El 1854
l'inventor italià Antonio
Meucci va idear el telèfon. Tot i que
la història el mantindria en l'ano-
nimat durant anys i panys, ara són
molts els que el reivindiquen.
Un any roig i negre
Digui?
En una època
en què el més
normal era ser
analfabet, ella
va lluitar perquè
les nenes rebessin
formació.