17
885, quan ella només tenia cinc
anys, la van lliurar com a oblata.
Abadessa als quinze anys
I així va créixer Emma, lluny de la
seva família, entre les parets fredes
i nues d'aquell monestir romànic,
esperant el moment en què fos
prou gran per agafar-ne les regnes.
Mentrestant, era el bisbe Gotmar
de Vic i el seu pare qui governaven
per tot arreu.
El 897, el comte Guifré va morir
durant una ràtzia islàmica al Sol-
sonès. Havia arribat l'hora que els
flls continuessin la feina. Emma,
que rondava ja
els quinze anys,
va esdevenir
per fi abades-
sa, i va crear al
seu voltant la
primera comu-
nitat de monges
de Catalunya. Hi
havia arribat per
força, però a di-
ferència del seu
germà Radulf
--donat a Ripoll com a oblat però
que en va sortir per casar-se abans
de ser-ne abat--, Emma es va dedi-
car intensament al seu càrrec. Era
una dona forta i de personalitat ca-
rismàtica, que estava molt dotada
per la gestió política i econòmica.
Durant la seva llarga vida va acon-
seguir multiplicar considerable-
ment les propietats que tenia el
monestir des de la seva fundació.
Va crear pobles, esglésies i mo-
nestirs (al Ripollès, al Berguedà, al
Vallès...) i es va haver de defensar
de les ànsies depredadores dels
seus propis germans.
El poder del monestir
Ho va aconseguir gràcies al privile-
gi que li havia concedit el rei franc:
el monestir i tota la vall de Sant
Joan depenien directament d'ella,
sense cap altre lligam. Emma, dins
del seu territori, governava igual
que els germans --o potser més,
ja que fns i tot tenia poder dins de
les esglésies.
Després de morir, als seixanta-dos
anys, el poder i infuència del mo-
nestir de Sant Joan de les Abades-
ses es va mantenir durant un temps,
però la pressió dels comtes veïns
no va cessar fns que, l'any 1017, van
aconseguir fnalment expulsar-ne
totes les monges.
Diu la llegenda
que el 880 uns
pastors van trobar la imatge de la
Mare de Déu de Montserrat. Davant
la impossibilitat de moure-la, van
decidir erigir una ermita allà mateix.
El zero,
que ja existia com un sím-
bol de separació, apareix a l'antiga
Índia com a concepte numèric al
segle ix. Fins al moment s'havia
utilitzat un codi de nou xifres.
La troballa de la Moreneta I... va aparèixer el zero
Va multiplicar les
propietats del mo-
nestir i es va haver
de defensar de les
ànsies depreda-
dores dels seus
propis germans.