105
anhels de llibertat personal i na-
cional, i va fer que ella i els seus
personatges haguessin de viure
reclosos molts anys.
Inquietuds culturals
Maria Dolors Anglada Sarriera va
néixer a Barcelona el 1892, filla
d'una família d'industrials coto-
ners. Quan estudiava a la Llotja va
trobar l'oportunitat de publicar el
primer dibuix a la re-
vista ¡Cu-cut!. A partir
d'aquí va començar a
col·laborar amb di-
versos mitjans per a
adults i per a infants,
i fins i tot va crear
una revista, La Nuri,
destinada a nenes.
Reclamava un paper
actiu de les dones,
i ella mateixa va fer
història, ja que va ser
la primera il·lustrado-
ra professional.
Il·lustrant grans clàssics
Alícia al país de les meravelles
és una de les seves millors obres
d'encàrrec, però també va escriu-
re llibres propis com Margarida o
Peret. Prolífca, inquieta, va viure
a París set anys, i curiosament va
ser allà on es va fer amiga del futur
president Francesc Macià.
Sense acotar el cap
El compromís polític la va dur a mi-
litar a la Unió Catalanista i a la UGT,
i a col·laborar amb el Comissionat
de Propaganda de la Generalitat,
per a qui va fer el 1936 el conte El
més petit de tots. Però tot això va
acabar passant fac-
tura, amb la victòria
de Franco. Com que
no es volia exiliar, es
va instal·lar a la casa
pairal de Tiana, on
estava molt mal vista
per les forces vives
per ser una dona
independent, "roja
separatista", artista i
que vivia "en pecat".
Va escriure: "Per
cada for que cullo
mil argelagues pun-
xen. Però sóc valenta, aprenc a
afrontar mil malvolences humanes;
no acoto el cap per qualsevulla
cosa". Sense acotar mai el cap, i
ja reconeguda per les institucions
democràtiques, va morir el 1984
a noranta-un anys d'edat.
A partir del 1892
, els immigrants
que arribaven als Estats Units per
mar, primer havien de passar una
inspecció mèdica a l'illa d'Ellis, molt
a prop de l'Estàtua de la Llibertat.
L'1 de febrer del 1984
té lloc la
Declaració de Mequinensa, un do-
cument signat per diversos alcaldes
de la Franja que reconeix el català
com a patrimoni cultural de l'Aragó.
Inspecció abans d'entrar
LAPA... què?