87
Sospitosa habitual
Teresa va rebre un gran reconei-
xement després de morta, però
mentre vivia va ser allò que es co-
neix com una "sospitosa habitual":
sempre tenia el dubtós honor que
les autoritats la vinculessin a les
principals vagues i atemptats que
es cometien. La raó era l'enorme
poder de seducció política que
tenia aquesta fladora de Saba-
dell, i naturalment la perillositat
de les seves reivindicacions: l'anar-
quisme, els drets dels treballadors
i els de les dones.
Claramunt va néixer
el 1862 en una famí-
lia de treballadors
del tèxtil, i va here-
tar dels pares el com-
promís social i una
gran intel·ligència. El
que no li van donar
va ser una educació
formal, però ella va
entendre molt aviat
que era important
dominar almenys
les eines per comu-
nicar-se, i ho va fer
amb eficàcia amb manifestos
d'impacte com La mujer: consi-
deraciones sobre su estado ante
las prerrogativas del hombre, pu-
blicat el 1903. El 1884 havia fundat
la Secció Vària de Treballadors
Anarco-Col·lectivistes de Saba-
dell, on s'agrupaven les dones, i la
Societat Autònoma de Dones de
Barcelona, considerada la primera
societat feminista del país.
Mestra d'activistes
Va tenir cinc fills amb diversos
companys, però tots van morir
de petits. Alguns van néixer a la
presó, on va estar
gran part de la seva
vida malgrat no ser
mai condemnada
per cap delicte --a
més de patir exilis a
Anglaterra, Portugal
i França, i un dester-
rament a l'Aragó--.
Però Teresa conti-
nuava, incansable, la
seva tasca entre els
obrers. Claramunt
era amiga i compa-
nya de lluita de Te-
resa Mañé, la mare
de Frederica Mont-
seny, i la futura ministra anarquista
la considerava una mestra.
Dos anys després
d'escriure-la, l'any
1860 Ivan Turguenev va publicar la
novel·la Pares i flls, on l'escriptor
rus hi fa un retrat de les diferències
intergeneracionals de l'època.
El mític tren cremallera
de Núria es
va inaugurar el 22 de març de l'any
1931. Amb un recorregut de 12 km,
uneix les poblacions de Ribes de
Freser i Queralbs amb el santuari.
Pares i flls: les diferències Pujar al cremallera
Va escriure mani-
festos d'impacte so-
bre les relacions de
poder entre dones i
homes i va fundar
la primera societat
feminista del país:
la Societat Autòno-
ma de Dones
de Barcelona.