62
U
na de les coses que
més li agradaven a Isa-
bel era sortir de casa
per refugiar-se, durant
llargues estones, a l'església de
Sant Just i Pastor, al centre de la
ciutat de Barcelona. Un dia del
1523 va veure, assegut a les gra-
des de l'altar, un home vestit amb
roba de sac que no havia vist mai
abans. Va quedar commoguda
per la seva presència i va decidir
convidar-lo a dinar a casa. Allà,
entaulat en aquella casa rica de
Barcelona, aquell peregrí basc va
explicar a ella i al seu marit que
venia de Manresa i estava a punt
d'embarcar-se cap a Terra Santa.
Es deia Íñigo de Loyola.
Isabel Roser,
la dona que
va ser jesuïta
GRÀCIES A ELLA, IGNASI DE LOIOLA VA COMPLIR EL
SEU SOMNI: FUNDAR LA COMPANYIA DE JESÚS. QUAN
LI VA DEMANAR D'INGRESSAR-HI, PERÒ, EL RELIGIÓS
S'HI VA NEGAR EN RODÓ.
ELLA NO ES VA RENDIR I HO
VA ACONSEGUIR
. AIXÒ SÍ, NOMÉS PER UN MOMENT.
Barcelona, segle xvi
//
Noble i religiosa