45
Presó i prestigi
Bonanada era la llevadora de con-
fança de la reina Elionor de Sicília.
I no va dubtar a defensar el seu
honor quan el fll de la monarca,
el futur rei Joan I, el Caçador, la va
fer empresonar acusant-la d'ha-
ver assassinat amb algun sortilegi
la noia amb qui estava a punt de
casar-se. Fins i tot el pare de Joan,
Pere el Cerimoniós, es feia creus
que el jove pogués creure que
una dona, des de València estant,
pogués matar-ne una altra que es
trobava a l'occitana
Besiers. Davant de tal
disbarat, el rei li va en-
viar una carta a Joan
on li demanava que
alliberés Bonanada i
afegia amb ironia que
"si açò era veer, no ha
rey ne gran senyor al
món que no fos mort".
Canvi d'opinió
Les intervencions
dels pares van ser
prou convincents,
perquè l'infant va
rectifcar, i fns i tot, la
va acceptar més endavant com a
llevadora de la seva esposa, Vio-
lant de Bar. Tret d'aquest entre-
banc, el prestigi que acompa-
nyava Bonanada va ser enorme.
Gràcies a l'aval dels monarques
catalans, va treballar també per
a altres famílies nobles (per
exemple, va assistir els parts
d'Elionor d'Empúries) i fns i tot
va traspassar les fronteres de la
Corona d'Aragó.
Veure néixer un rei
També se sap que va fer algun
servei a la cort del rei Joan I de
Castella, que la hi
devia fer anar atret
pel seu prestigi. En
aquella ocasió, el que
ningú no podia saber
és que la criatura que
va alenar per primer
cop en braços de la
llevadora valencia-
na, entre els sospirs
de la partera Elionor
d'Aragó, seria l'home
que acabaria duent al
cap la Corona d'Ara-
gó. Sí, Bonanada, la
llevadora preferida
dels reis catalans, va
ajudar a néixer el futur rei Ferran
d'Antequera.
Tot i que el segle xiv
va tenir més
ombres que llums, també va viure
els seus moments brillants. Així, per
exemple, en aquest segle va néixer
el rellotge mecànic.
El 1375
es va publicar l'Atles català.
Atribuït al mallorquí Cresques
Abraham, és el mapa cartogràfc
del territori català més important
aparegut durant l'edat mitjana.
L'hora de l'hora mecànica El gran `Atles català'
El futur Joan I,
el Caçador, la va
acusar d'haver
assassinat la noia
amb qui estava
a punt de casar-se.
I això que Bona-
nada es trobava a
desenes de quilò-
metres de l'escena
del crim!