101
segle xx, cosa que li devia deixar
poc espai i poca calma per dedi-
car-se a la creació literària.
Educació francesa
Maria Mayol i Colom va néixer a
Sóller el 1883, però va passar la
infància i la joventut a Bordeus, on
va estudiar llengua i literatura fran-
ceses. Quan la família va tornar a
Mallorca, Maria va continuar els
estudis fins a
obtenir el títol
oficial de pèrit
mercantil a Pal-
ma i va entrar
en cont ac te
amb el grup de
poetes de l'Es-
cola Mallorqui-
na. A més, va
col·laborar amb
diversos mitjans
de comunica-
ció publicant-hi
poemes propis
i traduccions.
Objectius clars
D'idees feministes, catòliques i
progressistes, tenia claríssima la
importància de l'accés a la forma-
ció i a la cultura de les dones, i va
treballar activament per facilitar-ho.
Va formar part de la secció local de
l'Associació per la Cultura de Ma-
llorca, i amb Catalina Rotger hi va
fundar una secció femenina en què
va fer classes de llengua catalana.
Aquell va ser l'embrió de la que
seria una de les seves obres més
importants: el Foment de la Cultura
de la Dona de Sóller. Va obrir les
portes l'any 1926 i volia ser un espai
on les dones poguessin accedir a la
cultura gràcies als cursos, als actes
i sobretot a la biblioteca.
El salt a la política
Amb el temps va anar augmentant
el seu compromís polític i ho va
demostrar amb accions. D'aquesta
manera, Mayol va participar en l'as-
semblea que va aprovar el projecte
d'Estatut d'Autonomia de Mallorca
i Eivissa del 1931, i aquell mateix
any va ser candidata a diputada.
No va sortir-ne escollida, però va
marcar una fta que la dreta més
reaccionària no li va perdonar mai.
Després de la victòria franquista es
va exiliar a França, i quan va tornar
ja no va tenir rellevància pública.
Mayol va escriure sempre, tot i que
mai no va poder veure publicada
cap obra seva.
El 27 d'agost del 1883
va ser el dia
més sorollós que ha viscut la Terra,
quan l'illa volcànica de Krakatoa, a
Indonèsia, va entrar en erupció i va
causar un bramul estrepitós.
El 6 de gener del 1959
Fidel Castro
i els seus barbuts entren a l'Havana.
Amb el triomf de la Revolució Cu-
bana, el dictador Fulgencio Batista
fuig cames ajudeu-me cap a l'exili.
El dia més sorollós de tots
Barbuts revolucionaris
D'idees feministes,
catòliques i pro-
gressistes, sabia
que era clau que
les dones tingues-
sin accés a la
formació i a la cul-
tura, i va treballar
per facilitar-ho.