83
i una valentia potser més altes que
la mitjana de l'època.
Treballadora incansable
Una d'aquestes pioneres va ser la
valenciana Concepció Aleixandre.
Després d'acabar la carrera amb
notes excel·lents, es va traslladar
fns a Madrid, on es va doctorar
com a especialista en ginecologia.
No va tenir problemes per trobar
feina en un hospital, però ella no
estava feta per limitar-se a un hora-
ri preestablert de visi-
tes concertades. Volia
contribuir a l'educació
higiènica i sanitària de
les dones; volia millo-
rar-ne el sistema de
vida, especialment de
les més pobres; volia
canviar coses. El nom
de la doctora Alei-
xandre va començar
a sonar molt aviat. Al
seu consultori privat
hi acudien pacients
de tota mena atretes
per la seva fama de persona pro-
pera, i només feia pagar a les que
s'ho podien permetre. Alhora es
va donar a conèixer als cercles
professionals, com la Societat
Ginecològica Espanyola o l'Insti-
tut Mèdic Valencià. Va fer xerrades
divulgatives, va escriure articles i
va participar en congressos inter-
nacionals. Fins i tot va patentar un
petit dispositiu per a dones que
patien prolapse d'úter. Estava a
l'última dels progressos cientí-
fcs (va viatjar arreu d'Europa per
conèixer les darreres novetats), i
no era rar trobar el seu nom en un
anunci de premsa, recomanant
algun medicament.
Lluita feminista
Si l'activitat científca
era intensa, també ho
va ser el seu activisme
feminista en diverses
entitats, com la Unión
de Mujeres de España
--sufragista, interclas-
sista, aconfessional,
propera al socialisme--,
d'on va ser la presiden-
ta el 1920. La doctora
va morir a València
amb noranta anys. El
dret de vot l'havia segrestat tem-
poralment la dictadura franquista,
però les seves lluites professionals
i socials estaven condemnades
a triomfar.
Entre els anys 1859 i 1863
un
exèrcit d'esclavistes del Perú va
segrestar centenars d'habitants d'èt-
nia rapanui a l'illa de Pasqua per,
després, vendre'ls com a esclaus.
Tot i que l'havia escrit
als anys
quaranta, no va ser fns al 1952
que el dramaturg irlandès Samuel
Beckett va publicar l'obra de teatre
de l'absurd
Tot esperant Godot.
Genocida busca esclaus
Quan et fan esperar
Al seu consultori
privat hi acudien
pacients de tota
mena atretes per
la fama de per-
sona propera i, a
més, només feia
pagar a les dones
que podien.