123
més destacats en la primera part
del seu exili. Recordant aquells
dies va escriure: "Jo també tenia
activitats personals, interessos i
ambicions; només podia renunci-
ar-hi si l'home valgués el sacrifci.
L'havia trobat, per f, a qui immola-
ria amb goig tot el que havia estat
jo fns aleshores."
I tot el que pre-
tenia immolar
Anna Murià no
era poca cosa.
Havia estat una
dona compro-
mesa política-
ment --primer a
Acció Catalana
Re p u b l i c a n a,
després a ERC i
fnalment a Estat
Català-- i havia
treballat com a
periodista en di-
versos mitjans (La Nau, Meridià,
La Rambla, Diari de Barcelona...).
Els canvis de la guerra
Al fnal de la guerra va esdevenir la
primera dona catalana que dirigia
un diari: en aquest cas, el Diari de
Catalunya. La seva feina com a
periodista la compaginava amb
la que tenia a la Generalitat --va
ser secretària de la Institució de
les Lletres Catalanes--. I a més,
durant la República va publicar
dues novel·les i dos opuscles po-
lítics. Aquesta era la dona que, a
trenta-cinc anys, va conèixer el seu
gran amor i junts van començar
una nova vida a l'exili que els por-
taria a viure en diversos països de
l'Amèrica del Sud i els Estats Units.
Van tenir dos flls, i malgrat la de-
sitjada submissió al seu company,
Murià no va deixar mai d'escriure
i de traduir.
Vida prolífca
La parella va tornar a Catalunya el
1970 i es van instal·lar a la ciutat
de Terrassa. Murià va col·laborar
en nombrosos diaris i revistes (des
de Cavall Fort fns a La Vanguar-
dia) i va publicar novel·les, contes
i alguns assajos. El meravellós vi-
atge de Nico Huehuetl a través de
Mèxic va guanyar el premi Josep
Maria Folch i Torres l'any 1974.
Però la seva obra més coneguda
i valorada --cosa que no pot sor-
prendre a ningú-- és la Crònica
de la vida d'Agustí Bartra. Murià
va morir l'any 2002, quan tenia
noranta-vuit anys.
No haver de treballar
en diumenge
es converteix en un dret dels treba-
lladors des del 3 de març de l'any
1904, quan es promulga la llei del
descans dominical.
L'1 de gener del 2002
van ser
molts els que van començar el dia
dirigint-se als caixers automàtics
per poder veure (i tocar) els primers
bitllets de la nova moneda europea.
El diumenge... a descansar I va arribar l'euro
Al fnal de la
Guerra Civil va
esdevenir la pri-
mera dona catala-
na que es posava
al capdavant d'un
diari: en aquest
cas, el `Diari de
Catalunya'.