69
cridada a la vida contemplativa
--fns i tot es diu que tenia una ten-
dència excessiva a mortifcar-se--,
però li va costar molt que l'accep-
tessin en una comunitat de mon-
ges. Als vint-i-vuit anys fnalment
ho va aconseguir: la van acollir
al convent de les dominiques de
Santa Caterina de Siena, a Palma,
on va rebre el nom religiós d'Anna
Maria del Santíssim Sagrament.
Era una dona mística, de manera
que no és estrany que connectés
tan íntimament amb Blanquerna.
Tenia visions fre-
qüents, i estava
ben convençu-
da que Crist li
havia manat es-
criure. Segons
ella, li havia co-
municat: "Filla,
jo vull fer càte-
dra del teu cor
per ensenyar
a tot lo món".
I ella, tot i que
l'encàrrec la feia
patir, perquè no se'n sentia capaç,
va posar fl a l'agulla. Va escriure
poesia mística, textos en què ex-
plicava els seus diàlegs amb Déu.
La seva obra més rellevant va ser
el Llibre de càntics expositats del
beat Ramon Llull, en què va fer co-
mentaris místics sobre els primers
noranta-quatre versets del Llibre
d'Amic e Amat --analitzat amb
gran detall--. Això va despertar
un gran recel entre els jesuïtes
mallorquins, poc amics de la con-
templació i directament contraris
al lul·lisme i també al fet que les
dones escrivissin. Van intentar
desacreditar el llibre buscant-hi
errors --i no han estat els únics,
des de llavors--, però quan va pas-
sar això, Anna Maria del Santíssim
Sagrament ja havia mort.
El llegat literari
De fet, el Llibre de càntics es va
publicar el 1760, just seixanta
anys després que morís. I es va
fer per iniciativa dels Protectors
de la Causa Pia Lul·liana i traduït
al castellà perquè pogués ser "útil
y de provecho a toda España e
Indias españolas". Actualment es
pot llegir en l'antologia Càntics i
cobles (Editorial Moll, 1988).
El `Llibre de càn-
tics' es va publicar
molts anys després
de la seva mort
gràcies als Protec-
tors de la Causa
Pia Lul·liana.
Què faríem alguns
sense les calcu-
ladores a la nostra vida? Tot i que
les analògiques tenen una llarga
història, les primeres màquines de
calcular mecàniques es van idear
als anys 40 del segle xvi.
El 1697
es va publicar a França
un llibre que tindrà una infuència
impressionant: Contes de ma mère
l'Oye, de Charles Perrault. Entre
d'altres, incloïa els contes d'El gat
amb botes i la Caputxeta Vermella.
Calcula que calcularàs
Hi havia una vegada...