133
cordava com un somni aquell dia:
sap que va córrer, que va saltar,
que es va posar una bandereta
republicana que li havien fet unes
companyes... L'eufòria va injec-
tar una energia impensable en
moltes dones que
havien viscut un
patiment extrem.
Bona educació
Mercè, nascuda
el 1911 en una
família benestant
de pare gallec i
mare catalana, va
rebre una educa-
ció de senyoreta:
anglès, francès,
piano. Però ella no
estava feta per a la
vida convencional
de la burgesia barcelonina, i a setze
anys va començar a treballar en un
laboratori cinematogràfc en contra
de l'opinió de la seva família. Més
tard va treballar com a secretària
del llavors cònsol de Xile, Pablo
Neruda. Per a una noia inquieta,
aquells intensos anys trenta a Bar-
celona eren un regal. Va estar im-
plicada en l'Ateneu Enciclopèdic
Popular i en el Club Femení i d'Es-
ports, i es va afliar a les joventuts
comunistes, el JSUC.
Tortures i presó
La derrota republicana, lluny d'es-
pantar-la, la va empènyer a seguir
en la lluita antifeixista. I així va aca-
bar torturada i tancada a la terrible
presó de Ventas per haver intentat
reconstruir el Partit Comunista a
Galícia el 1939. Un error va fer que
només dos anys més tard pogués
sortir-ne, i va aproftar per fugir
del país. A França es va integrar
a la Resistència, on va falsificar
documents amb Agustí Centelles,
fns que el 1944 la Gestapo la va
detenir i la va embarcar en un tren
de la mort.
Lluitadora empedreïda
Però a ella res no l'aturaria. Des
de l'exili va continuar la seva feina
política, i quan es va instal·lar a
Vigo el 1975 ho va fer amb tots
els honors de l'estat francès i la
satisfacció d'haver aconseguit,
aquell cop sí, ajudar a organitzar
el Partit Comunista gallec.
A França va de-
cidir formar part
de la Resistència,
on va falsifcar
documents amb
Agustí Centelles,
fns que la van
detenir i la van
embarcar en un
tren de la mort.
Tot i que avui en dia
el comme-
morem el 8 de març, la primera ce-
lebració del Dia Internacional de la
Dona va tenir lloc el 19 de març del
1911. Aquella jornada, un milió de
manifestants van sortir al carrer de
països com Alemanya o Dinamarca.
El 17 d'octubre del 1986
el Comitè
Olímpic Internacional va triar Barce-
lona com a seu olímpica per als XXV
Jocs Olímpics, que haurien de tenir
lloc l'any 1992. Aquell "À la ville de
Barcelona" pronunciat per Sama-
ranch ja forma part de la història.
La dona més internacional `À la ville de...'