35
Herència emprenedora
Ningú no sabia exactament de
qui es tractava, i no eren pocs els
que consideraven que l'envoltava
la santedat. Si haguessin conegut
el seu pare, haurien entès que per
les seves venes corria la sang d'una
persona emprenedora, a qui no li
feia gens de por arriscar-se i córrer
món. Perquè no era altra que una
de les flles del rei Jaume I i Violant
d'Hongria. Potser si hagués nascut
home hauria preferit combatre els
infdels amb les armes, però com
a dona l'única possibilitat de viure
una vida intensa lluny de casa era
anar a les croades a servir els cris-
tians des de la rereguarda.
La vida de Sança d'Aragó i Hongria
hauria pogut ser del tot diferent.
Quan va néixer a la cort de Barce-
lona, als voltants del 1240, ningú
no n'esperava res que no fos ca-
sar-se amb el noble que aportés
més benefcis per a l'estratègia
política de la Corona catalanoara-
gonesa. Era la quarta dels quinze
flls reconeguts del rei Jaume I el
Conqueridor (fruit dels seus tres
matrimonis i d'algunes de les se-
ves amants). I el que van decidir
per a ella era que es convertís
en l'esposa del rei
Teobald II de Navar-
ra en cas que ell no
es casés amb Cons-
tança, germana de
Sança. És a dir, que
estava destinada a
ser un pla B. Però f-
nalment Teobald no
es va casar amb cap
de les dues, i Sança
va quedar alliberada
del compromís.
El secret en un paper
Llavors va decidir abandonar la
cort per ingressar a l'orde de la
Mercè, que es dedicava a redimir
cristians fets captius pels musul-
mans. I més tard va fer cap a Sant
Joan d'Acre, on va viure pobra-
ment i en l'anonimat. Diu la llegen-
da que en el moment en què va
morir van sonar les campanes de
la ciutat, i que ella portava un pa-
per a la mà que només li va poder
treure un bisbe. El paper revelava
allò que ningú no sospitava: la seva
identitat re(i)al.
La seva vida
hauria pogut ser
molt diferent, ja
que estava pre-
vist que es casés
amb un rei en el
cas que no ho fes
sa germana.
Als anys quaranta
del segle xiii el
metge àrab Ibn an-Nafís descriu,
per primera vegada, el circuit
menor de la sang, el qual va des
del ventricle dret del cor fns als pul-
mons, s'oxigena i refà el camí, però
aquest cop fns a l'aurícula esquerra.
Tot i que la seva fgura
encara està
envoltada d'interrogants, sembla
innegable que Marco Polo va veure
molt de món. I s'hi va posar d'hora,
perquè només tenia disset anys
quan el 1270 va sortir de la seva
Venècia natal en direcció a la Xina.
El camí curt de la sang
Un home de món