33
Voluntat de ferro
El seu confessor, el prior del con-
vent de la Mercè, va guiar els
passos de Maria, i a divuit anys
va professar i va començar una
vida de pregària i d'actuacions pi-
etoses seguint la flosofa de l'orde
mercedari, que havia fundat sant
Pere Nolasc feia pocs anys.
Durant una temporada, Maria va
seguir vivint a la casa familiar, en-
cara que en rebutjava l'opulència:
vivia pobrament en un entorn ple
de luxes. Quan va morir el seu pare
va convèncer la mare de vendre
els títols i gairebé tot el patrimo-
ni familiar i donar els diners als
mercedaris per a la redempció
dels captius cristians dels sarraïns,
que era la missió de l'orde. De
fet, el nom complet de l'organit-
zació era Orde Reial i Militar de
Nostra Senyora de la Mercè de la
Redempció dels Captius.
Carisma amb resultats
Era una dona amb empenta i ca-
risma, i el 1265 va aconseguir el
permís per fundar la branca fe-
menina dels mercedaris. Els seus
objectius eren els mateixos que
els dels seus companys mascu-
lins, encara que elles no prenien el
"quart vot", que era
el que obligava els
frares a intercan-
viar-se personal-
ment pels presos
si era necessari per
aconseguir que els
alliberessin.
Una mà amiga
No va caldre fer
aquest gest he-
roic perquè Maria
es convertís en una
persona molt esti-
mada i venerada a
la capital catalana. Atenia a tota
hora i sense descans els malalts de
l'hospital i els captius alliberats, i
ja de més gran es deia que també
ajudava els mariners i pescadors
de maneres més heterodoxes:
caminant sobre les aigües per
salvar-los quan hi havia tempesta
i mala maror. Aquests miracles i
la devoció de la gent van portar
l'Església a canonitzar-la el 1692.
Se la representa amb un vaixell a
la mà i també se la coneix com a
Maria dels Socors.
En morir el pare
va convèncer la
mare de vendre
gairebé tot el
patrimoni familiar
i donar els diners
als mercedaris
per a la redemp-
ció dels captius
cristians.
El compositor alemany
Carl Orff va
trobar la inspiració perfecta per a la
seva cantata Carmina Burana en una
col·lecció de textos poètics que,
sota el mateix nom, havien estat
escrits al voltant de l'any 1230.
El 1290
, per ordre del rei Dionís I
de Portugal, el llatí clàssic deixa de
ser l'idioma ofcial del país per cedir
el lloc al portuguès. Ja amb l'establi-
ment de l'imperi colonial s'estendrà
a diversos punts del món.
El càntic de Bura
`Eu falo português'