71
va acabar. A Amat el van destituir,
i el 1776 va tornar a Catalunya,
deixant enrere Villegas i el seu fll
en comú.
Una muller pietosa
Potser va arribar destronat, però
mai no va renunciar a mostrar el
luxe i la infuència. I per això es
va fer construir dos palaus: un a
la Rambla de Barcelona i l'altre
a Gràcia. I també va escollir una
muller del seu gust: Maria Frances-
ca Fiveller de Clasquerí i de Bru,
una noia culta i pietosa de casa
bona a qui triplicava l'edat. No li
representava cap problema saber
que mentre ella era novícia el seu
nebot hi havia estat compromès.
El matrimoni va durar poc: només
tres anys després de celebrar-se,
l'home va morir. Maria Francesca,
forçada a entrar en un convent
primer, i forçada a casar-se amb
un home gran després, potser va
veure el cel obert, pensant que
per f podria prendre les regnes
de la seva vida, però no va ser
així. Instal·lada en el que conei-
xem com el Palau de la Virreina [a
la foto], va gestionar el patrimoni
del marit però sempre tutelada i
controlada pel seu
pare, el nebot del
virrei i un notari. Va
fer les obres de ca-
ritat que s'espera-
va d'una dama de
la seva categoria,
però no es va po-
der tornar a casar,
molt segurament
per les pressions de
les dues famílies, te-
moroses de perdre
el control de la im-
mensa fortuna que
tenien entre mans.
Darreres pregàries
Aquesta situació, però, no es per-
llongaria gaire. L'octubre del 1791,
quan tenia trenta-cinc anys, es va
desmaiar entre convulsions mentre
era a missa. Va morir poc després
sense haver recuperat la conscièn-
cia, i la van enterrar al panteó de
la família Amat. A més de deixar
els seus béns a la família, va pagar
tres mil misses en record seu i del
seu marit. Però la memòria més
duradora no la va pagar aquell dia:
és la plaça i el Palau de la Virreina.
Forçada a entrar en
un convent primer,
i forçada a casar-se
amb un home gran
després, en enviduar
potser va pensar
que per f podria
prendre les regnes
de la seva vida.
El 1756
és molt important en la
història de la vila de Berga, ja que
durant el juliol d'aquest any el fuster
Ramon Roca acaba la construcció,
en cartró pedra, de l'àliga de la Pa-
tum. És la més antiga de Catalunya.
El 5 de desembre
del 1791, i des-
prés de passar uns dies molt malalt
al llit, Wolfgang Amadeus Mozart
mor a Viena. Tot i la seva curta vida,
es va convertir en un dels músics
més infuents de la història.
Neix l'àliga de la Patum
La mort d'un jove geni