49
els promotors dels primers Jocs
Florals a Catalunya, el 1393.
Passió per la cultura
Era una parella ben avinguda,
i coincidien tots dos en el fet de
tenir més aviat poc interès a go-
vernar el país i molt a convertir
la cort en un centre cultural de
primer ordre. La caça era una altra
de les seves passions comunes;
de fet, Joan I va ser conegut amb
el sobrenom del Ca-
çador, però més tard
se'n va guanyar un de
menys afavoridor: el
Descurat. El regnat de
Joan i Violant va ser bri-
llant per la cultura, però
nefast per la gestió de
govern i per l'econo-
mia, i quan ell va morir
--una mort misteriosa, i
precisament caçant-- van
deixar una cort amb greus
problemes fnancers i de cor-
rupció. Només havien regnat
nou anys, i no els havia sobreviscut
cap fll mascle.
Que s'haguessin dedicat poc a
les activitats de govern no vol dir
que Violant no tingués aptituds
polítiques. Durant el regnat havia
substituït a vegades el seu marit
com a lloctinent general. I quan
va quedar vídua, després de nou
anys de regnat, va utilitzar les eines
que tenia a l'abast per mantenir un
paper rellevant al país.
La pugna pel poder
D'entrada va fngir un embaràs que
podria frustrar la successió al tron
del seu cunyat Martí. Naturalment,
només va aconseguir
guanyar uns mesos,
i fnalment es va coro-
nar l'Humà. Durant els
anys de govern del seu
cunyat es va centrar en
l'educació de la seva
flla, però quan també
Martí va morir sense
fills, Violant va lluitar
intensament perquè
el seu net de set anys,
Lluís d'Anjou, fos desig-
nat successor a la Corona.
Malgrat que va comptar en
algun moment amb aliats podero-
sos com el papa Benet XIII, no ho
va aconseguir, i Violant va acabar
la seva vida discretament, retirada
al palau de Bellesguard, on va
morir el 1431.
Violant va néixer
uns anys després
que acabés l'assot de la pesta ne-
gra, una pandèmia que a Europa
va acabar amb la vida d'una tercera
part de la població, que es diu aviat.
L'any 1420
es va acabar la construc-
ció de la Ciutat Prohibida. Situada al
centre de Pequín, va acollir el palau
dels emperadors xinesos durant
quasi bé cinc-cents anys.
La desaparició d'un terç
Un palau imperial