89
es va matricular a la Llotja, l'escola
d'arts i ofcis. Era el curs 1885-86.
Passió d'artista
Era una noia inquieta, i va guanyar
una beca per viatjar a Toledo i a Ma-
drid, on també va estudiar art antic
i paisatgisme. No va passar gaire
temps a Barcelona: l'Acadèmia Sant
Jordi li va concedir un ajut
per anar a Roma
durant un any.
Allà va conèixer
el pintor, crític
i tècnic de mu-
seus Francesc
Guasch, que
també vivia a la
ciutat amb una
beca per am-
pliar els seus
estudis.
Els dos joves, apassionats per l'art,
es van casar i van viure junts a la
capital italiana, on Emília es va de-
dicar a estudiar. Junts van visitar
l'Exposició Universal de París el
1889, i després van tornar a Catalu-
nya --abans del que haurien volgut,
a causa de problemes de salut de
Guasch--, on es van instal·lar defni-
tivament. A Barcelona, Coranty va
fer de professora de dibuix i pintura
"aplicada a les tasques de la llar"
a l'Escuela Superior para la Mujer,
i de dibuix artístic a la Llotja (feina
que no sempre va ser remunerada).
Obres premiades
A més, no va deixar mai de dedi-
car-se a crear la
seva obra personal,
que sovint va for-
mar part d'exposi-
cions: tant la pin-
tura realista --molt
ben valorada-- com
els projectes de
brodats o blon-
des. Per tot això
va rebre diverses
medalles en expo-
sicions de Madrid i
de Barcelona i fns
i tot de Chicago,
on va participar el 1893 en una
mostra d'art fet per dones al costat
d'altres artistes de gran nivell.
Quan va morir el seu marit, Emí-
lia va crear la fundació Guasch-
Coranty, que encara avui concedeix
un premi a artistes joves cada tres
anys. Actualment, el MNAC té una
pintura seva, titulada Del meu jardí.
Els miserables
, escrita per Victor
Hugo, es va publicar l'any 1862 a
França. El temps la convertiria en
una de les obres més importants i
destacades del segle xix.
El febrer del 1944
algunes zones
de Catalunya es van veure afecta-
des per la Nevada Grossa, un tem-
poral de neu i pluges que va causar
el desbordament de molts rius.
Una novel·la miserable
La nevada més grossa