110
C
armen canta, orgullosa
i coqueta: "L'amor és un
ocell salvatge que ningú
no pot domesticar...". A
l'escenari l'acomboia el cor. I en-
tre el públic, homes i dones de
vint-i-un botó senten la màgia que
desprèn la jove cigarrera. El Liceu
es rendeix a la mezzosoprano que
posa art i passió a la protagonista
de l'òpera de Georges Bizet. Ho
fa tan bé que el director escènic i
artístic dirà més tard que té "una
gola prodigiosa" i que la seva inter-
pretació teatral "fa que un entengui
Conxita
Supervia,
una estrella
dels escenaris
AMB UN REGISTRE VOCAL ESPECTACULAR, CADA
VEGADA QUE CANTAVA
DEMOSTRAVA TENIR UNA
SENSIBILITAT ÚNICA PER TRANSMETRE EMOCIONS
.
PER AIXÒ, TOTS ELS GRANS TEATRES DE L'ÒPERA DEL
MÓN FEIEN EL QUE CALGUÉS PER PROGRAMAR-LA.
Barcelona, 1895 - Londres, 1936
//
Cantant