78
L
a primera actuació d'An-
na Monner el 1862 va
deixar el públic admirat.
Però ella no estava gens
contenta: "Per cada `enhorabo-
na' que rebia, m'hauria clavat una
bufetada jo mateixa", va explicar
més tard. Només tenia dotze anys
i una cosa clara: no volia ser actriu.
El seu pare era actor i empresari
teatral, i ella havia viscut de molt a
prop les vicissituds d'aquest ofci:
des que va néixer, va seguir el seu
pare allà on el duia la feina --de
fet, va néixer a Palma perquè el
pare hi estava treballant, al Teatre
Principal--. I va observar la poca
Anna Monner,
l'actriu que no
ho volia ser
ELLA NO ES VOLIA DEDICAR, DE CAP DE LES
MANERES, AL TEATRE. PERÒ LA
CAPACITAT QUE
TENIA PER POSAR-SE EN LA PELL D'UN PERSONATGE
I EMOCIONAR TOTHOM NO LI VA DONAR GAIRE
MARGE. I ES VA CONVERTIR EN LA MÉS GRAN.
Palma, 1850 - Barcelona, 1914
//
Actriu