85
La trobadora catalana
Després de la revelació, Ildefons
Cerdà la va deixar fora del seu tes-
tament, però, malgrat tot, Clotilde
sí que va heretar-ne, igual que de
la seva mare, l'interès per l'art, la
cultura i el progrés social. I a més
va resultar que era una arpista
excepcional. Va tenir els millors
mestres, a dotze anys ja tocava a
l'orquestra de Richard
Strauss a Viena i a ca-
torze la van nomenar
professora honorària
al Conservatori del
Liceu. Cerdà, que es
descrivia a si mateixa
com la "trobadora ca-
talana", va trobar l'èxit
arreu del món quan
encara era una ado-
lescent: va viatjar per
tot Europa, i després
va anar més enllà, del
Japó a l'Amèrica del Sud, passant
pels Estats Units, on va tocar da-
vant del president, i per Constan-
tinoble, on va fer classes d'arpa
a l'harem del sultà Abdul Hamid
Khan II. La burgesia i la noblesa
l'adoraven, i li van permetre durant
anys viure una vida de popularitat
i abundància. Però quan va créixer,
aquell món de conte de fades va
desaparèixer.
Una artista compromesa
La raó no era només la difícil tran-
sició de nena prodigi a concertista
adulta. També hi va tenir un paper
molt important el fet que Clotil-
de es va anar comprometent amb
més i més causes que resultaven
incòmodes per a les
classes més altes. Si
bé havien contribuït
gustoses als concerts
benèfcs per a la gent
desafavorida o vícti-
ma de catàstrofes, li
van girar l'esquena
quan la noia va co-
mençar a treballar
per l'educació de les
dones. I va resultar
que aquella nena bu-
fona s'havia fet maço-
na i era progressista, i va gosar fun-
dar a Barcelona una Acadèmia de
Ciències, Arts i Ofcis per a la Dona
el 1885. Va ser la gota que va fer
vessar el got: allò "va desencadenar
totes les males passions sobre mi",
tal com va explicar amargament
a Víctor Balaguer, i la va haver de
tancar dos anys després.
El juliol del 1862
el mossèn Charles
Dogson va improvisar un conte per
a la nena Alice Liddell. Aquella his-
torieta va ser la llavor d'Alícia al país
de les meravelles.
El 1926 es publica
el Diccionari
català-valencià-balear, més conegut
com l'Alcover-Moll, pels cognoms
dels seus autors: Antoni Maria Al-
cover i Francesc de Borja Moll.
Beu-me, si us plau
Un diccionari tres en un