117
"Individua peligrosísima"
Claramunt, nascuda a Roda de
Berà el 1898, es dedicava a fer
xals de ganxet que es venien des-
prés a Badalona. Va ser així com va
conèixer una se-
nyora de la ciutat,
Angelina Picas,
propietària de
dues botigues de
roba. Es van ave-
nir tant que Picas
li va proposar que
anés a viure i a tre-
ballar amb ella a
Badalona, i la noia
ho va acceptar.
Eren els anys vint
quan es va instal-
lar al número 26
del carrer de Mar,
al cor de la ciutat, amb la que va
acabar anomenant "tieta".
Carme era una persona compro-
mesa, que va ser membre d'Estat
Català, primer, i més tard d'Es-
querra Republicana de Catalu-
nya, però no va tenir mai un paper
polític gaire rellevant. Tot i això, al
cap de poc del triomf franquista,
la van detenir juntament amb An-
gelina Picas i les van tancar a la
presó de les Corts, per "rebel·lió
militar". Segons l'informe que va
fer la Falange el març del 1939,
Claramunt era una "individua peli-
grosísima" i "gran propagandista
de las ideas rojo-separatistas". El
ventall d'acusacions que li van fer
fregava el ridícul, però en un judici
sense garanties es van considerar
sufcientment provades per con-
demnar-la a mort. L'espurna que
havia encès aquell procés sinistre
era la denúncia d'una veïna, pro-
bablement envejosa perquè es-
perava ser l'hereva del patrimoni
d'Angelina en lloc de Carme.
Paraules serenes
Poc abans de morir al Camp de
la Bota el 18 d'abril, Claramunt va
escriure a la seva tieta una carta
serena, digna i generosa, en què
demanava "per als altres companys
justícia, ja que jo no he pogut gau-
dir d'ella", i s'acomiadava amb pa-
raules d'afecte i remarcant-li: "Tu
saps que maten una innocent". I,
als quaranta-un, la van afusellar
per les seves idees.
Abans de morir,
va escriure una
carta en què de-
manava justícia
per als altres
companys empre-
sonats, " ja que
jo no he pogut
gaudir d'ella".
Després d'un judici
ple d'irregula-
ritats, el capità francès d'origen jueu
Alfred Dreyfus és condemnat per
traïció. Davant d'aquests fets, el ge-
ner del 1898 l'escriptor Émile Zola
publica un article al diari L'Aurore
que revolucionarà tot França.
L'agost del 1939
Albert Einstein en-
via una carta al president Roosevelt
per advertir-lo dels perills d'una
possible bomba atòmica i li dema-
na "una acció ràpida de l'adminis-
tració". La resposta serà la creació
del projecte Manhattan.
`J'accuse...!'
Einstein a `Manhattan'