background image
41
La pubilla d'Horta
Valençona va néixer prop del 1285
a Xirivella (l'Horta), en una família
de pagesos benestants, i quan tot
just havia iniciat l'adolescència la
van prometre amb Ramon Mun-
taner, que ja era un home fet. Res
no feia sospitar que el seu nom
passaria a la his-
tòria: igual que
ella, provenia
d'una família ben
situada, però no
pas noble. Ramon
era de Peralada,
però n'havia mar-
xat amb la família
en ser destruït el
poble --incendiat
pels almogàvers,
segons va escriu-
re ell mateix--, i
s'havien instal·lat a València. De
Peralada, se'n va endur els records
d'infància i de joventut, un dels més
estimats dels quals era l'estada que
havia fet el rei Jaume I a casa seva.
Després del compromís, la jove
va veure com el seu futur marit,
que s'havia enrolat com a soldat
de fortuna, es convertia, amb el
temps, en home de confança de
la cort. Creixia el seu prestigi, però
els encàrrecs reials el duien a viatjar
arreu de la Mediterrània. I Valenço-
na creixia i esperava: un any, cinc
anys, vuit, deu... Fins a dotze anys
va trigar Ramon --que ja en tenia
quaranta-sis -- a tornar a València
amb el permís del rei Frederic de
Sicília per dur-la a l'altar. I només
tres setmanes després d'aquell ca-
sament, la parella va haver d'em-
barcar-se cap a l'illa tunisiana de
Gerba, que comandava Ramon.
Un mes en una galera
Allà, Valençona va parir els primers
dos flls, Macari i Martí. Però la vida
familiar tranquil·la no va durar gaire,
perquè Gerba estava amenaçada,
i la dona, juntament amb els nens,
en va haver de fugir. Aquell viatge
devia ser una autèntica tortura: un
mes sencer a bord d'una galera,
amb dos nadons i embarassada
de nou.
Ramon va trigar dos anys a reunir-se
de nou a Xirivella amb la seva famí-
lia, incloent-hi la menuda Caterina.
I va ser allà, a l'alqueria de la seva
dona, que ell va tenir una visió que
el va empènyer a escriure la famosa
Crònica.
Fins al moment,
els europeus ha-
vien preferit la mel a l'hora d'edul-
corar els aliments. Durant el segle
xiii, però, l'ús del sucre comença a
escampar-se pel continent.
El 30 d'octubre
del 1340 va acabar
una de les batalles més destacades
de la Reconquesta: la del Salado, a
Cadis. Allà, Alfons XI de Castella va
vèncer les tropes musulmanes.
La vida més dolça
La batalla del Salado
La vida familiar
tranquil·la no va
durar gaire, i ella
va haver de fugir
amb els nens en
un viatge per mar
que va ser una
tortura.