1976, politòleg, periodista freelance
El proper 7 de març se celebren eleccions legislatives a l’Iraq. Entre el 13 de desembre de 2009 i el 5 de gener de 2010 vaig viatjar pel país, per encàrrec del ICIP (Institut Català Internacional per la Pau). Després d’aterrar a Bàssora, vaig recórrer Rumeitha, Najaf i Bagdad per trobar-me amb sindicalistes, estudiants, professors, venedors de roba, un alcalde, un governador, generals, un ferreter i el pare d’un nedador sunnita que va salvar la vida a set peregrins xiïtes abans de morir ofegat al riu Tigris. Em vaig limitar a preguntar, sense presses. Menjar, veure te i xerrar, escoltant. Sense complexes. Històries i punts de vista que no eren necessàriament els que buscava ni els que volia emportar-me a casa. Els que van sortir a buscar-me. Petites resistències...
[15/02/2010]
Molts dels passatgers fumem amb ansietat, tot just trepitgem la terminal d’arribada de l’aeroport de Bàssora, entrada a l’Iraq. D’altres, omplen els formularis i responen a les preguntes d’un parell de metges protegits amb mascaretes. Les mesures profilàctiques davant d’un possible contagi de grip A intenten complir-se –amb una efectivitat més que dubtosa- situant l’Iraq a l’avantguarda de la seguretat sanitària aereoportuària mundial...
[15/02/2010]
A primera hora del matí, la direcció de la Federació de Sindicats de Treballadors del Petroli es reuneix a les oficines de la SOC (Companyia de Petrolis del Sud de l’Iraq). Estan preocupats pel seu futur i han convocat una reunió d’urgència. Alhora que el país renova i concedeix concessions petrolíferes a companyies estrangeres, es ratifica una decisió aprovada el 17 de juliol de 2007 pel Ministre del Petroli, que deixa fora del procés de presa de decisions respecte el cru iraquià els sindicats de treballadors...
[16/02/2010]
Ali Niazi és el responsable de l’Associació d’Estudiants en Lluita de la Universitat de Bàssora. Té 23 anys i estudia Administració d’Empreses. Té clar que d’ací a uns mesos, quan es llicenciï, intentarà emigrar a Europa o als Estats Units. "Per entrar a treballar a la Companyia de Petroli del Sud de l’Iraq és necessari pagar. Un enginyer pot guanyar uns 1.800 dòlars al mes i el lloc costa uns 20.000 dòlars. S’amortitza bé, però qui té aquesta quantitat de diners per subornar algun membre del govern de la província?"...
[17/02/2010]
Cementiris de deixalles militars. Perquè ningú oblidi el passat. Petroli i gas cremant en la distància, boirosa, d’aquest hivern de desembre, gris. Un mur de pluja que es travessa i rere el qual no s’hi amaga un altre país, com podria somniar-se, sinó una interminable, previsible i eterna successió de checkpoints de l’exèrcit iraquià...
[18/02/2010]
Vuit checkpoints en 120 kilòmetres, la distància que separa Rumaitha de Najaf. Ni una sola pregunta. Policia i exèrcit iraquià en perfecte (o aparent) control de la situació tot i que el Ministre de Defensa es trobi exclòs del joc polític i de les properes eleccions (en el moment de realitzar el viatge -decisió revertida posteriorment)...
[19/02/2010]
Intissar, 29 anys, és la filla de Hassan Oleiwi i ha rebut 40 quilos d’explosius a la porta de casa seva. Milita pels drets de la dona a Najaf, ciutat santa dels xiïtes iraquians. Van intentar intimidar-la amb trucades tan anònimes com explícites sobre el que podia succeir-li en qualsevol moment...
[22/02/2010]
El carrer Al Saydoun, a Karrada, amb terrasses plenes d’estudiants que mengen i beuen sucs, podria recordar Beirut. Per primera vegada, després de viatjar des de Bàssora a Bagdad, les dones destapades són gairebé tantes com les tapades i els texans i les bambes superen àmpliament els vestits tradicionals, majoritaris al sud del país...
[23/02/2010]
El mur de formigó de diversos metres d’alçada que envolta Al Khadamiye, com molts barris de Bagdad, es va aixecar per evitar l’entrada de milícies externes al barri. Si es creuen el carrer i la via del tren, a només 15 metres, ens trobem amb un altre mur, envoltant el barri veí d’Al Hurriya que es va aixecar, contràriament, per evitar la sortida de les milícies del barri...
[24/02/2010]
Els 14 guardaespatlles de Qassem Atta, General de l’exèrcit iraquià i portaveu del pla de seguretat del govern per Bagdad, estan esgotats. Mentre uns fumen, els altres, sense armilles antibales ni cascs, dormen recolzats a les seves cadires. Amb cara de saber-se la lliçó, els més disciplinats miren a la televisió l’entrevista que li fan en directe al seu cap...
[25/02/2010]
Homes que es donen cops al cap amb espases mentre criden i salten rítmicament, nens que els imiten. Sang que corre a borbolls. Aquesta és la representació gairebé monolítica que a l'Occident es fa de l’ultima alba de l'Ashura, màxima festivitat dels xiïtes. És necessari introduir color, preferiblement vermell sang, a la notícia...
[26/02/2010]
"A Khadamiye li devem molt a Hussein Al Sadr". Salah Madi Al Anbari, és propietari d’una ferreteria on treballen junts sunnites i xiïtes i vol citar-lo expressament. El clergue, un dels més respectats de Khadamiye, és responsable, en gran mesura, del fet que la seva zona d’influència no hagi patit les conseqüències de la guerra sectària...
[01/03/2010]
Visita a l’Acadèmia de Belles Arts de la Universitat de Bagdad. Crida l’atenció la mida del teatre que es reconstrueix, on Ali Kareem espera actuar abans que acabi el curs. Aquest lloc fou construït pels britànics el 1932 i a la dècada dels 50 era el centre del teatre més avantguardista de l’Iraq...
[02/03/2010]
Bilal Al Badry explica que al seu barri, un vagabund boig caminava desgrenyat arrossegant els peus i recollint objectes de la paperera sense molestar ningú. Rebia menjar dels veïns i dormia a les cantonades. Jugava a disparar amb el dit els cotxes que passaven a tota velocitat, esquivant-lo...
[03/03/2010]
Hi ha dues maneres diferents d’entrar a l’Iraq. La més fàcil i habitual, volant des de Jordània, Beirut o, fins i tot, Viena i Estocolm en vol directe fins a Erbil, capital de la Regió Autònoma del Jurdistan. Si s’opta per aquesta via, no és necessari sol·licitar visat previ...
[04/03/2010]
Si fraccionem la realitat iraquiana i intentem explicar-la des d’una perspectiva unidimensional –o des de l’estranger- no entenem pràcticament res. A mesura que ens submergim entre la gent i compartim menjar i tertúlia, viatge i son, amb persones tan independents com puguin ser-ho en aquest país, avancem cap a la comprensió d’una evidència tan òbvia que només cal explicar-la pel seu desitjable debat...