Logotip de la revista Noves SL

Presentació

hemeroteca

bústia

Logo

Hivern 2009


Casa, escola i pati: usos lingüístics quan s'acaben les classes. Síntesi i anàlisi de l’estudi sociodemogràfic i lingüístic als centres d’educació secundària de Catalunya, per Natxo Sorolla

   

El treball que aquí es presenta té per objectiu analitzar la situació sociolingüística als centres d’educació secundària de Catalunya a partir de les dades obtingudes amb l’ ”Estudi sociodemogràfic i lingüístic als centres d’educació secundària de Catalunya” dut a terme l’any 2006, pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya amb la col·laboració de la Secretaria de Política Lingüística. En primer lloc, es repassa la metodologia que es va aplicar amb la realització d’aquesta enquesta. Posteriorment es descriuen els resultats obtinguts en els diferents temes tractats: les dades sociodemogràfiques de l’alumne i la seua família, les principals dades sociolingüístiques, les competències, usos i representacions lingüístiques i el consum cultural. La visió explicativa de les dades obtingudes en l’estudi pot ser consultada de manera exhaustiva a la publicació del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu (2008) consultable en línea (CSASE 2008). En segon lloc, s’incorpora un apartat final centrat en la llengua familiar i els usos lingüístics amb els amics, per tal de destacar els principals factors que expliquen la relació i el canvi entre una variable i l’altra.

Versió per imprimir versió per imprimir en PDF. (260 kb)

         
  in English    

 

Sumari


1. Característiques de l’Estudi i Metodologia
2. Anàlisi descriptiva de l’enquesta
2.1. Dades sociodemogràfiques de l’alumne
2.2. Dades sociodemogràfiques de la família
2.3. Dades sociolingüístiques bàsiques
2.4. Llengua familiar
2.5. Coneixements i usos lingüístics generals
2.6. Llengua i context escolar
2.7. Llengua amb les amistats
2.8. Consum cultural, Noves tecnologies i Llengua
2.9. Opinions sobre els usos lingüístics
3. Anàlisi multivariable
3.1. Llengua familiar i llengua amb amics
3.2. Anàlisi multivariable de la llengua parlada amb els amics
3.3. Anàlisi segons els grups lingüístics
4. Conclusió
5. Bibliografia

1. Característiques de l’Estudi i Metodologia

L’ ”Estudi sociodemogràfic i lingüístic als centres d’educació secundària de Catalunya” (CSASE 2008) compta amb un total de 1.393 qüestionaris vàlids, realitzats el mes de maig de 2006. El disseny inicial de la mostra es va aplicar a un total de 51 centres, que són els mateixos centres que participen en l’estudi internacional PISA 2006 (CSd’A 2006a, CSd’A 2006b). El mostreig realitzat és bietàpic estratificat. En una primera fase, se seleccionaven els 51 centres en què hi ha alumnat de 15 anys matriculat. En una segona fase, se seleccionava fins a un màxim de 35 alumnes de 4t d’ESO per centre, de manera aleatòria. Es permetia que els centres que formen part de la mostra decidissin excloure de l’aplicació un petit percentatge d’alumnat que, en la seva consideració, no tenia prou capacitat per realitzar la prova, ja fos perquè tenia necessitats educatives especials diagnosticades, ja fos perquè no dominaven la llengua d’escolarització a causa de la seva incorporació recent al sistema educatiu català.

El qüestionari està format per 51 preguntes i va ser respost per tot l’alumnat avaluat, amb un temps aproximat d’una hora. Aquestes 51 preguntes es poden dividir en vuit blocs: dades personals, dades familiars, coneixements i usos lingüístics, llengua i context escolar, hàbits d’estudi, llengua fora del centre, consum cultural i llengua i representacions.

2. Anàlisi descriptiva de l’enquesta

2.1. Dades sociodemogràfiques de l’alumne

Els alumnes enquestats en aquest estudi han estat els de 4at d’ESO, nascuts els primers anys de la dècada dels 90 i que tenien entre 15 i 16 anys. Quant a la distribució de gèneres, el nombre de xiques és superior (56 %) al de xics (44 %).

Quasi la meitat (45,7 %) cursa els estudis a poblacions grans, de més de 100.000 habitants(1), mentre que més d’un de cada tres (37,4 %) ho fa en centres de poblacions mitjanes i un de cada sis (16,9 %) ho fa en poblacions menors de 10.000 habitants.

Tal com explicàvem en l’apartat de Característiques de l’estudi i metodologia, la mostra no inclou part de la població d’arribada recent. La major part d’enquestats (91,8 %) són nascuts a Catalunya. Els nascuts fora de l’Estat espanyol representen el 5,5 % de la mostra i els nascuts en altres parts de l’Estat, el 2,7 % . Tot i que els nascuts fora de Catalunya estan prop de representar un de cada deu enquestats, una mica menys de la meitat, compten ja amb una estada a Catalunya superior als 10 anys, ja que quan van arribar tenien com a màxim sis anys. L’altra meitat comprèn sobretot alumnes arribats molt recentment, a partir de l’any 2001.

2.2. Dades sociodemogràfiques de la família

Tot i l’alta taxa d’alumnes nadius amb què compta la mostra de l’enquesta, el nombre de fills d’immigrants és molt important. De tots els alumnes, només la meitat té dos pares nascuts al territori. Si s’hi afegeixen els que tenen almenys un dels dos progenitors nascut a Catalunya arriben a sumar fins les tres quartes parts del total. Cal precisar que els pares o mares que no són nascuts a Catalunya compten amb una llarga estada al país: dos terceres parts hi viuen des de fa més de 20 anys i prop d’una cinquena part entre 10 i 20 anys.

El nivell educatiu dels progenitors es troba força equilibrat entre els que tenen titulacions universitàries, prop d’una tercera part dels casos vàlids, i els que tenen estudis secundaris, una quarta part. Mentre, els que tenen estudis primaris o inacabats són molts més en proporció, al voltant del 45%.

Quant a la situació laboral, els pares treballen majoritàriament a jornada completa
(79,7 %), mentre que les mares treballen fora de casa en un menor nombre de casos i només ho fan a jornada completa el 45,5 %, mentre que el 26,6 % ho fa a mitja jornada. Finalment, la major part dels pares continuen casats o conviuen en parella, mentre que una part menor, el 14%, s’han separat o divorciat

2.3. Dades sociolingüístiques bàsiques

Entre la població de 4t curs d’educació secundària obligatòria, el nombre d’alumnes que tenen com a llengua inicial(2) el català és similar (39,9%) al d’aquells que van parlar castellà (42,9%). També existeix un grup de població, molt més reduït, que declara que la seua llengua inicial és tant la catalana com la castellana (14,1%). Finalment, hi ha un grup menut amb altres llengües inicials, que constitueix el 3% de la mostra.

Gràfic 1 - Llengua inicial. Recordes quina llengua vas parlar a casa quan eres petit/a? Estudi sociodemogràfic i lingüístic als centres d’educació secundària de Catalunya, 2006. Percentatges.




 

   


  1 de 8