Logotip de la revista Noves SL

Presentació

hemeroteca

bústia

Logo


Casa, escola i pati: usos lingüístics quan s'acaben les classes. Síntesi i anàlisi de l’estudi sociodemogràfic i lingüístic als centres d’educació secundària de Catalunya, per Natxo Sorolla


CONTINUA


Taula 3 – Usos lingüístics amb els amics. Estudi sociodemogràfic i lingüístic als centres d’educació secundària de Catalunya, 2006

Sempre en català

Molt
Tant en català com castellà
Poc
Mai en català

Amb les amistats (del centre)

32,9

3,6

10,2

4,2

49,2

Amb les amistats (de fora del centre)

30,9

3,7

10,01

5,2

50,1

Un dels principals factors que expliquen aquest descens de l’ús del català en els àmbits informals respecte dels àmbits anteriorment citats seria el lligam intens entre la llengua inicial dels alumnes i la llengua que empren amb les amistats. Així, tot indica que a pesar que els castellanoparlants inicials fan un important ús del català en els àmbits formals del centre, en els usos informals mantenen el castellà, la seua llengua inicial. A més, l’ús del castellà amb els amics per part dels castellanoparlants inicials és alt: quatre de cada cinc (79,4%) mai no parla català amb els amics del centre. Els catalanoparlants, tot i que majoritàriament utilitzen el català amb els amics, ho fan en unes taxes de manteniment molt inferiors que els castellanoparlants: només les dues terceres parts dels catalanoparlants (67,7%) sempre parla en català amb els amics.

En referència a la titularitat del centre, cal fer notar que en els centres privats concertats, tot i haver-hi menor presència relativa del català en la part acadèmica, hi ha major proporció d’alumnes que parlen català amb les amistats de fora del centre.

2.8. Consum cultural, noves tecnologies i llengua

La televisió, i també Internet, són els dos hàbits culturals més estesos entre l’alumnat de l’últim curs de secundària obligatòria. Donada la seva importància, resulta rellevant la dada que indica que el consum en català és molt baix en ambdós mitjans: de les cadenes o webs més vistes només una quarta part són en català. Contràriament, en el consum de ràdio, un hàbit menys estès, és on el català hi té major presència (54,4%). Fins i tot en la lectura de llibres el català té una presència important (53%), tot i que cal prendre aquest percentatge amb precaució donada la possible interferència de les lectures escolars. En pràctiques menys populars, com la lectura de premsa, el català també té una alta implantació (43,6%). A la cua de la presència del català es posiciona el cinema, on dinou de cada vint alumnes ha vist per darrer cop una pel·lícula en castellà.

Taula 4 - Llengua de consum cultural i TIC. Percentatges. Estudi sociodemogràfic i lingüístic als centres d’educació secundària de Catalunya, 2006

 
Català
Televisió
28,7
Internet
23,1
Ràdio
54,4
Llibres
53
Premsa
43,6
Cinema
5

Centrant l’atenció en el grup de catalanoparlants inicials i el grup que que generalment utilitza més el català, consumeixen la ràdio majoritàriament en català, així com la premsa i els llibres. Contràriament, el consum de televisió d’aquests catalanoparlants no arriba a superar el 50%. I quant a la pàgina web que més visiten, només un terç declara una pàgina en català. En el cinema, els resultats positius per al català són residuals, fins al punt que només un de cada deu catalanoparlants inicials ha que vist la darrera pel·lícula en català. En oposició als catalanoparlants inicials, el consum en català dels castellanoparlants sempre és molt per sota al dels catalanoparlants, i només en el cas de la ràdio i els llibres el consum en català té una forta implantació, molt propera al consum en castellà. En el cas dels llibres, però, cal atendre a la possible interferència de les lectures acadèmiques.

2.9. Opinions sobre els usos lingüístics

Pel que fa als resultats sobre la identificació amb algun grup lingüístic (“Pertanyo al grup dels que parlen...”), l’alumnat es divideix en tres grups de proporcions similars: els que declaren que pertanyen al grup dels que parlen només o sobretot en català (33,7%), el grup dels que parlen només o sobretot en castellà (24,5%), i el grup dels que parlen igual català que castellà (41,5%).

La major part de l’alumnat indica que actualment el català en general s’usa o bé mitjanament (47,9%), o molt (32,4%) o sempre (3,2%). Sobre la percepció de l’evolució de l’ús de la llengua en els darrers cinc anys, tot i que les respostes són força equilibrades, semblen prevaldre les respostes més positives. Però sobre l’evolució prevista per als propers anys, la major part de respostes són opinions que preveuen un estancament de l’ús del català. Les visions més positives sobre l’ús general de la llengua predominen entre la gent més propera al català, ja sigui com a llengua inicial o com a llengua d’ús general. Però aquesta mateixa població també és la que veu més estancaments i retrocessos en l’evolució de l’ús del català, ja siga respecte els darrers cinc anys com de cara al futur. La titularitat del centre educatiu no pareix ser un factor influent pel que fa a les representacions lingüístiques, si que ho seria, en canvi, la mida del municipi, donat que és als municipis de dimensió mitjana (10.000 – 100.000 habitants) que la percepció d’ús del català és més optimista.

Ja no en el camp de l’avaluació de la presència del català, si no en les preferències dels alumnes pel manteniment o el canvi de l’ús de la llengua, la major part de tots els alumnes prefereix que creixi l’ús del català i que es parli molt o sempre. Però cal apuntar que és el grup d’alumnes més propers al català (com a llengua inicial o en l’ús general) el que presenta major uniformitat quant a aquestes perferències per a que augmente l’ús de la llengua, mentre que els més propers al castellà tendeixen dividir-se entre els que desitgen que s’usi més i els que prefereixen s’usi igual. A més, s’observa que les opinions favorables al català són més altes en el cas d’usos generals del català, sense concretar-les en la preferència pel creixement de l’ús en el context actual (en el seu centre escolar) o en la vida futura adulta (en la seua futura faena).

 

   


4 de 8