|
Taula
3 – Usos lingüístics amb els amics. Estudi sociodemogràfic
i lingüístic als centres d’educació secundària
de Catalunya, 2006
|
Sempre
en català |
Molt |
Tant
en català com castellà |
Poc |
Mai
en català |
Amb les amistats (del centre) |
32,9 |
3,6 |
10,2 |
4,2 |
49,2 |
Amb les amistats (de fora del centre) |
30,9 |
3,7 |
10,01 |
5,2 |
50,1 |
Un dels principals factors que expliquen aquest
descens de l’ús del català en els àmbits
informals respecte dels àmbits anteriorment citats seria
el lligam intens entre la llengua inicial dels alumnes i la llengua
que empren amb les amistats. Així, tot indica que a pesar
que els castellanoparlants inicials fan un important ús
del català en els àmbits formals del centre, en
els usos informals mantenen el castellà, la seua llengua
inicial. A més, l’ús del castellà amb
els amics per part dels castellanoparlants inicials és
alt: quatre de cada cinc (79,4%) mai no parla català amb
els amics del centre. Els catalanoparlants, tot i que majoritàriament
utilitzen el català amb els amics, ho fan en unes taxes
de manteniment molt inferiors que els castellanoparlants: només
les dues terceres parts dels catalanoparlants (67,7%) sempre parla
en català amb els amics.
En referència a la titularitat del centre,
cal fer notar que en els centres privats concertats, tot i haver-hi
menor presència relativa del català en la part acadèmica,
hi ha major proporció d’alumnes que parlen català
amb les amistats de fora del centre.
2.8.
Consum cultural, noves tecnologies i llengua
La televisió, i també Internet, són
els dos hàbits culturals més estesos entre l’alumnat
de l’últim curs de secundària obligatòria.
Donada la seva importància, resulta rellevant la dada que
indica que el consum en català és molt baix en ambdós
mitjans: de les cadenes o webs més vistes només
una quarta part són en català. Contràriament,
en el consum de ràdio, un hàbit menys estès,
és on el català hi té major presència
(54,4%). Fins i tot en la lectura de llibres el català
té una presència important (53%), tot i que cal
prendre aquest percentatge amb precaució donada la possible
interferència de les lectures escolars. En pràctiques
menys populars, com la lectura de premsa, el català també
té una alta implantació (43,6%). A la cua de la
presència del català es posiciona el cinema, on
dinou de cada vint alumnes ha vist per darrer cop una pel·lícula
en castellà.
Taula 4 - Llengua de consum cultural
i TIC. Percentatges. Estudi sociodemogràfic i lingüístic
als centres d’educació secundària de Catalunya,
2006
|
Català |
Televisió |
28,7 |
Internet |
23,1 |
Ràdio |
54,4 |
Llibres |
53 |
Premsa |
43,6 |
Cinema |
5 |
Centrant l’atenció en el grup de
catalanoparlants inicials i el grup que que generalment utilitza
més el català, consumeixen la ràdio majoritàriament
en català, així com la premsa i els llibres. Contràriament,
el consum de televisió d’aquests catalanoparlants
no arriba a superar el 50%. I quant a la pàgina web que
més visiten, només un terç declara una pàgina
en català. En el cinema, els resultats positius per al
català són residuals, fins al punt que només
un de cada deu catalanoparlants inicials ha que vist la darrera
pel·lícula en català. En oposició
als catalanoparlants inicials, el consum en català dels
castellanoparlants sempre és molt per sota al dels catalanoparlants,
i només en el cas de la ràdio i els llibres el consum
en català té una forta implantació, molt
propera al consum en castellà. En el cas dels llibres,
però, cal atendre a la possible interferència de
les lectures acadèmiques.
2.9.
Opinions sobre els usos lingüístics
Pel que fa als resultats sobre la identificació
amb algun grup lingüístic (“Pertanyo al grup
dels que parlen...”), l’alumnat es divideix en tres
grups de proporcions similars: els que declaren que pertanyen
al grup dels que parlen només o sobretot en català
(33,7%), el grup dels que parlen només o sobretot en castellà
(24,5%), i el grup dels que parlen igual català que castellà
(41,5%).
La major part de l’alumnat indica que actualment
el català en general s’usa o bé mitjanament
(47,9%), o molt (32,4%) o sempre (3,2%). Sobre la percepció
de l’evolució de l’ús de la llengua
en els darrers cinc anys, tot i que les respostes són força
equilibrades, semblen prevaldre les respostes més positives.
Però sobre l’evolució prevista per als propers
anys, la major part de respostes són opinions que preveuen
un estancament de l’ús del català. Les visions
més positives sobre l’ús general de la llengua
predominen entre la gent més propera al català,
ja sigui com a llengua inicial o com a llengua d’ús
general. Però aquesta mateixa població també
és la que veu més estancaments i retrocessos en
l’evolució de l’ús del català,
ja siga respecte els darrers cinc anys com de cara al futur. La
titularitat del centre educatiu no pareix ser un factor influent
pel que fa a les representacions lingüístiques, si
que ho seria, en canvi, la mida del municipi, donat que és
als municipis de dimensió mitjana (10.000 – 100.000
habitants) que la percepció d’ús del català
és més optimista.
Ja no en el camp de l’avaluació
de la presència del català, si no en les preferències
dels alumnes pel manteniment o el canvi de l’ús de
la llengua, la major part de tots els alumnes prefereix que creixi
l’ús del català i que es parli molt o sempre.
Però cal apuntar que és el grup d’alumnes
més propers al català (com a llengua inicial o en
l’ús general) el que presenta major uniformitat quant
a aquestes perferències per a que augmente l’ús
de la llengua, mentre que els més propers al castellà
tendeixen dividir-se entre els que desitgen que s’usi més
i els que prefereixen s’usi igual. A més, s’observa
que les opinions favorables al català són més
altes en el cas d’usos generals del català, sense
concretar-les en la preferència pel creixement de l’ús
en el context actual (en el seu centre escolar) o en la vida futura
adulta (en la seua futura faena).
|