Logotip de la revista Noves SL

Presentació

hemeroteca

bústia

Logo


Casa, escola i pati: usos lingüístics quan s'acaben les classes. Síntesi i anàlisi de l’estudi sociodemogràfic i lingüístic als centres d’educació secundària de Catalunya, per Natxo Sorolla


CONTINUA


   

3.3. Anàlisi segons els grups lingüístics

El següent pas és la segmentació de la mostra d’alumnes en grups lingüístics. Aquests grups són definits per la llengua parlada entre els pares quan l’alumne era menut. Així, la població escolar queda segmentada en quatre grups segons si els pares parlaven només o sobretot en català entre ells, parlaven igual en català que en castellà, parlaven només o sobretot en castellà o parlaven altres llengües. Cadascun dels grups lingüístics s’analitza de manera independent i s’aprofundeix en els seus usos lingüístics amb les amistats. El principal interès és interpretar els usos diferenciats entre els qui sobretot utilitzen la llengua dels pares i els que fan un ús més o menys extens de la seua segona llengua.

Aquests nous models multivariables que produïm són molt menys robustos. En el cas del grup catalanoparlant (els pares parlaven català entre ells quan l’alumne era menut) s’obté un 27,7% d’ajustament a la variància de la variable dependent, mentre que en el cas dels castellanoparlants és una mica més alt, del 38,3%. Contràriament, tant en el cas dels fills de parelles que parlaven català i castellà com en els de les parelles que parlaven altres llengües, el model es forneix amb menys variables i millor. Els fills de parelles que parlen les dues llengües només amb quatre variables assoleixen un 63,1% d’ajustament, i els segons, tot i la seua diversitat interna, arriben al 64,9% amb només dues variables. El fet que el model dels fills de parelles catalanoparlants o castellanoparlants siga menys potent evidencia que els usos familiars juguen un paper vital en els usos amb els amics. I en acotar la llengua parlada amb els amics segons els grups de llengua familiar, no disposem de variables suficientment correlacionades que donen una explicació en conjunt.

El factor que més condiciona la llengua que el grup catalanoparlant - els pares els parlaven en català quan l'alumne era menut - fa servir amb els amics és, precisament, la llengua que l'alumne parla amb els seus pares. Vegeu-ho a la Taula 7. Hem de destacar que pareix una afirmació redundant o contradictòria la inclusió de la llengua parlada amb els pares, quan la variable dependent del model és la llengua parlada amb els pares. Però en cap cas ho és, donat que com hem vist a Taula 1, part de la població és filla de parelles que parlen una llengua, però als quals els ha estat transmesa una altra de diferent. I els fills de parelles catalanoparlants als quals s’ha transmès el castellà mantenen una correlació molt important amb el major ús del castellà amb les amistats. Seguint l’estela dels usos amb pares, continuen un seguit de preguntes de tipus ideològic centrades en els usos lingüístics desitjats actualment en l’espai immediat (“al teu centre escolar, t’agradaria parlar el català...”) i no immediat (“a Catalunya, el català s’hauria d’utilitzar...”). Finalment apareixen, en posicions amb menys cos, la competència en català, la llengua parlada amb els germans, els usos informals a l’escola o el lloc d’origen de la mare.

Taula 7 - Quan eres petita, quina llengua parlaven el teu pare i la teva mare entre ells? = Només o sobretot en català

 

Coeficients estandarditzats (beta)

Significació (error típic)

Llengua amb pares

-,243

,000

A Catalunya, el català s'hauria d'utilitzar

,198

,003

Al teu centre escolar, t'agradaria parlar el català

,167

,016

Català/Entendre'l

,167

,004

Llengua amb els germans

-,156

,007

Mitjana Llengua fora classe amb el professorat

,152

,009

La teva mare va néixer

,137


,018


Pel que fa a l’altre gran grup, el dels fills de parelles castellanoparlants, l’ordre de les variables és força diferent. Vegeu la Taula 8. En primer lloc, la variable que més correlaciona amb els seus usos lingüístics amb les amistats és la llengua parlada amb els professors en àmbits de tipus més informal. Bastant més per darrere apareixen els usos lingüístics familiars (amb els germans) i el grup de pertinença. I ja en posicions més poc rellevants hi ha la llengua parlada amb els pares i les representacions sobre l’ús del català. Per a tancar apareix, en darrera posició, l’autoavaluació en la competència oral en anglès.

Taula 8 - Quan eres petita, quina llengua parlaven el teu pare i la teva mare entre ells? = Només o sobretot en castellà

 

Coeficients estandarditzats (beta)

Significació (error típic)
Mitjana Llengua fora classe amb el professorat

,280

,000
Llengua amb els germans

-,198

,001
M'agradaria pertànyer al grup que parlen

-,182

,000
Llengua amb pares
-,132
,027
El català s'usa...
,121
,003
Anglès/Parlar-lo
,106
,008

En el cas dels fills de parelles que utilitzaven el castellà i el català, la variable que més correlaciona amb els seus usos lingüístics és la llengua parlada amb el professorat a classe, la competència del castellà, la llengua parlada amb els pares i els desitjos d’ús del català en l’espai no immediat.

Taula 9 - Quan eres petita, quina llengua parlaven el teu pare i la teva mare entre ells? = Igual en català que en castellà

 

Coeficients estandarditzats (beta)

Significació (error típic)

Mitjana Llengua d'alumnat amb el professor dins aula

,517

,000

Castellà/Entendre'l


,425

,000

Llengua amb pares

-,389

,000

A Catalunya, el català s'hauria d'utilitzar…

,297

,002


   


7 de 8