Taula 1 Llengua parlada per l’alumne amb els pares en l’actualitat, segons la llengua parlada entre els pares quan l'alumne era menut (4)

	Quan eres petitat, quina llengua parlaven el teu pare i la teva mare entre ells
Llengua amb els pares	Català	Igual	Castellà	Altres
Català	90,6	29,7	4,9	2,2
Més català que castellà	5,0	20,8	2,0
Parelles mixtes	1,6	12,9	6,7	2,2
Bilingües	1,1	17,8	3,6
Més castellà que català	,5	5,9	5,9
Castellà	,7	12,9	75,5	15,2
Alt. llengües i combinacions	,5		1,5	80,4
TOTAL	100	100	100	100

2.5. Coneixements i usos lingüístics generals

Pel que fa als coneixements lingüístics, ens centrem en les tres llengües amb major presència acadèmica de l’enquesta de secundària: el català, el castellà i l’anglès. El coneixement declarat de català i castellà, com era previsible, és molt superior al d’anglès. El coneixement declarat de català es troba sensiblement per sota del de castellà, tot i que els alumnes que es valoren amb puntuacions baixes en cap cas superen el 5% del total. Les competències orals i escrites de cadascuna de les llengües són molt similars, sense distància important entre, per exemple, el coneixement parlat de la llengua i l’escrit. En el cas del català i el castellà les competències orals són superiors a les escrites. Però en l’anglès la competència escrita és superior a l’oral.

Taula 2 – Puntuació mitjana en l’autovaloració del coneixement del català, castellà i anglès. Entendre, parlar, llegir i escriure. Estudi sociodemogràfic i lingüístic als centres d’educació secundària de Catalunya, 2006

	Entendre	Parlar	Llegir	Escriure
català	9,70	9,10	9,10	8,63
Castellà	9,77	9,46	9,46	8,96
Anglès	6,01	6,01	5,40	5,89

En la competència en català, tant els catalanoparlants inicials com els castellanoparlants mostren autovaloracions molt altes. Però una part dels castellanoparlants obtenen autovaloracions de la competència en la seua llengua segona (L2), el català, força més baixes. Aquest fet es repeteix, però cal dir que més moderadament, en el cas de la competència dels catalanoparlants amb la seua segona llengua, el castellà. Per tant, el coneixement declarat de la segona llengua per part dels catalanoparlants és superior al dels castellanoparlants. I no només en la seua segona llengua, si no que els catalanoparlants inicials també declaren tenir un coneixement superior en llengua anglesa.

Si incloem altres variables en l’anàlisi, també es detecta que la titularitat de l’escola, pública o privada concertada no és un factor que influeixi quant al coneixement de català i castellà. Contràriament, sí que ho és pel que fa al coneixement d’ anglès a les escoles privades concertades, on els valors declarats són superiors. Quant al gènere dels alumnes, les xiques declaren mitjanes sensiblement superiors en escriure el castellà o l’anglès que els xics. Per últim, els fills de progenitors amb estudis superiors declaren tenir major coneixement de català i anglès.

En referència a l’ús general de la llengua, la població es distribueix de manera equilibrada en tres grups: un terç de la població parla sempre o gairebé sempre en català, un altre terç parla tant en català com en altres llengües i el poc més de terç restant parlen mai o gairebé mai en català. El factor bàsic per entendre les dinàmiques d’ús general del català és la llengua inicial. Així, els catalanoparlants inicials utilitzen almenys tant la seua primera llengua com la resta de llengües. També observem que les xiques es posicionen amb més facilitat en els usos intermedis de català i castellà, en oposició als xics, que solen situar-se més habitualment en l’ús més clar d’una o de l’altra llengua. I a pesar del major nombre de parlants inicials de català que hi ha a les escoles privades concertades, aquesta superioritat no es tradueix en un major ús de la llengua en aquests centres educatius.

2.6. Llengua i context escolar

Les dades obtingudes indiquen que dues terceres parts del professorat parla en català quan es dirigeix a la classe. Contràriament, el professorat que mai no el parla representa una dècima part del total. També en els materials escrits que rep l’alumne es percep una presència important del català. Tot i aquest alt ús del català per part dels professors a classe, el castellà té un espai gens menyspreable a l’aula quan els alumnes es dirigeixen al professorat: el 24,1% utilitzen poc o mai el català, i el 11,4% parla als professors tant català com castellà. Contràriament, pel que fa als usos productius escrits, com per exemple als exàmens, el català hi té una presència molt important: quatre de cada cinc alumnes utilitzen el català sempre. L’ús productiu del català, com en les activitats i materials didàctics, és sensiblement més alt en els centres públics que en els els privats concertats.

Habitualment, en tots els usos lingüístics acadèmics, tres quartes parts dels catalanoparlants inicials mantenen sempre la seua llengua inicial, mentre que els castellanoparlants inicials que mai no utilitzen el castellà, ni tan sols en l’ús fora de classe amb el professorat, no solen ser més d’una quarta part. Només en les activitats extrascolars és on la llengua inicial es converteix en un factor de màxima importància per a distingir els usos lingüístics: tres quartes parts dels catalanoparlants inicials utilitzen la seua primera llengua en aquestes activitats, i els castellanoparlants que utilitzen la seua ascendeixen al 57,9%. En els usos escolars fora de l’aula, pareix que en les úniques interaccions en què es manté l’alta presència del català és amb el professorat: tant dins com fora de l’aula el català s’utilitza amb el professorat en proporcions similars. No és així en l’ús del català amb el personal d’administració i serveis, on el castellà hi té una major presència.

2.7. Llengua amb les amistats

Quant als usos lingüístics amb els amics, s’observa que la presència del castellà experimenta un creixement substancial: la meitat dels alumnes (49,2%) mai no parlen català amb els seus amics del centre, en oposició al terç que sempre ho fa en català (32,9% amb els amics del centre).