|
En el Gràfic
3 es pot comprovar com els fills de parelles catalanoparlants (primera
columna) utilitzen el català amb els seus amics, mentre que
els fills de parelles castellanoparlants (tercera columna) utilitzen
el castellà. Tot i això, hi ha un percentatge d’alumnes
força visible en els dos grups que no només parla
la llengua dels seus pares, si no que també utilitza l’altra
llengua.
Gràfic 3 – Ús del català
amb les amistats de dins del centre segons la llengua parlada entre
els pares quan l’alumne era menut/da: Quan eres petit/a, quina
llengua parlaven el teu pare i la teva mare entre ells
Nota: El gràfic
de caixes mostra la dispersió dels valors de la variable
dependent. Cada caixa consta d’una línia horitzontal
central que indica on se situa el valor de la mediana (quartil 2,
en el 50%), dos àrees de color roig (una de superior i una
d’inferior) que en els seus límits indiquen on se situa
el valor del quartil 1 i 3 (en el 25% i 75% dels casos respectivament),
i finalment una línia vertical per banda (bigoti) que indica
la distància del 95% dels casos. Els punts externs indiquen
casos extrems.
L’anàlisi multivariant
que presentem a continuació intenta respondre a la pregunta
quins són els factors més relacionats amb el manteniment
o el canvi de la llengua familiar per a parlar amb els amics. A
continuació presentem, en primer lloc, els principals elements
que interaccionen amb els usos lingüístics amb els amics,
per emmarcar els resultats en un context general. Posteriorment,
tractem els alumnes segons la seua llengua inicial, per tal d’aprofundir
en el diferent ús de les llengües dintre del grup catalanoparlant,
i després, el diferent ús dintre del grup castellanoparlant.
Això ens ajudaria a entendre quines són les circumstàncies
més importants que definirien els usos tendents a l’ús
de la llengua dels pares o a incorporar-ne altres.
3.2.
Anàlisi multivariable de la llengua parlada amb els amics
En els models que compten amb molt
poques variables ja s’obté una alta capacitat de predicció
dels usos lingüístics amb els amics (del centre).(6)
La llengua parlada amb els germans és la variable millor
situada, i només amb aquesta s’obté fins el
49,9% d’explicació de la variació dels usos
lingüístics amb els amics. La lògica és
senzilla, ja que la major part els alumnes que parlen català
amb els seus germans també utilitzen només el català
amb els seus amics (51,8%). I encara més, el 71% dels qui
parlen castellà amb tots els seus germans, també parlen
només castellà amb els seus amics. Amb aquesta correspondència
important entre una i altra variable es forma un model molt robust
a partir de la primera variable.
Però en formar el model complet,
amb les variables necessàries per a pronosticar l’ús
de manera idònia, seleccionem fins un total de 13 variables.
Vegeu-les la Taula 6. Amb aquestes s’arriba a ajustar el model
fins explicar el 64,8% de la variància existent. Les variables
es poden agrupar clarament en tres conjunts. El primer conjunt,
tal com veiem més amunt, el conformen les variables sociolingüístiques
d’origen familiar (presència del català en les
interaccions amb germans i amb pares), configurant el nucli més
important que explica la presència del català en les
interaccions amb amics. En segon lloc prenen relleu les variables
escolars en usos informals i les representacions sociolingüístiques:
els usos lingüístics de tall més informal amb
el professorat (fora de classe) i el grup lingüístic
de referència (“m'agradaria pertànyer al grup
dels que parlen...”) reforcen el paper dels usos familiars.
I finalment, en tercer i darrer lloc, l’anàlisi es
completa amb un total de nou variables complementàries i
diverses, que ja obtenen índex de correlació molt
menors. Aquestes les competències lingüístiques,
els usos lingüístics amb el professor a classe, les
representacions lingüístiques, el consum de mitjans
de comunicació en català o l’origen geogràfic
familiar. Com veiem, variables molt diverses, que ajuden a completar
una bona aproximació als usos lingüístics amb
els amics.
Taula 6 – Model de regressió
lineal. Variable dependent: presència del català en
la llengua parlada amb les amistats de dins del centre.
R |
R quadrat |
R quadrat |
Error típic de l'estimació |
,809 |
,654 |
,648 |
1,00121 |
|
Coeficients estandarditzats
(beta) |
Significació (error
típic) |
1. Llengua parlada amb els germans |
-,214 |
,000 |
2. Llengua parlada amb els pares |
-,202 |
,000 |
3. Llengua fora classe amb el professorat |
,146 |
,000 |
4. “M’agradaria pertànyer
al grup dels que parlen…” |
-,121 |
,000 |
5. Coneixement de castellà. Parlar-lo |
-,094 |
,000 |
6. Llengua de l'alumnat amb el professor
dins l’aula |
,090 |
,005 |
7. “El català
s'usa...” |
,077 |
,001 |
8. Coneixement de català.
Escriure'l. |
,075 |
,003 |
9. “A la teva futura feina, t'agradaria
parlar el català |
,069 |
,059 |
10. Llengua de l'emissora de ràdio
que més escolta |
-,065
|
,012 |
11. Coneixement d’anglès.
Parlar-lo. |
,057 |
,017 |
12. Llengua del canal de televisió
que més mira |
-,057 |
,026 |
13. Lloc de naixement de la mare |
,053
|
,040 |
El model general sobre la llengua parlada amb
els amics prioritza els usos lingüístics amb familiars,
amb el professorat fora de classe i el grup lingüístic
de referència. Així s’ajusta a l’àmplia
variància dels usos lingüístics amb les amistats
del centre.
|