Logotip de la revista Noves SL

Presentació

hemeroteca

bústia

Logo


Casa, escola i pati: usos lingüístics quan s'acaben les classes. Síntesi i anàlisi de l’estudi sociodemogràfic i lingüístic als centres d’educació secundària de Catalunya, per Natxo Sorolla


CONTINUA


En el Gràfic 3 es pot comprovar com els fills de parelles catalanoparlants (primera columna) utilitzen el català amb els seus amics, mentre que els fills de parelles castellanoparlants (tercera columna) utilitzen el castellà. Tot i això, hi ha un percentatge d’alumnes força visible en els dos grups que no només parla la llengua dels seus pares, si no que també utilitza l’altra llengua.

Gràfic 3 – Ús del català amb les amistats de dins del centre segons la llengua parlada entre els pares quan l’alumne era menut/da: Quan eres petit/a, quina llengua parlaven el teu pare i la teva mare entre ells

Nota: El gràfic de caixes mostra la dispersió dels valors de la variable dependent. Cada caixa consta d’una línia horitzontal central que indica on se situa el valor de la mediana (quartil 2, en el 50%), dos àrees de color roig (una de superior i una d’inferior) que en els seus límits indiquen on se situa el valor del quartil 1 i 3 (en el 25% i 75% dels casos respectivament), i finalment una línia vertical per banda (bigoti) que indica la distància del 95% dels casos. Els punts externs indiquen casos extrems.

L’anàlisi multivariant que presentem a continuació intenta respondre a la pregunta quins són els factors més relacionats amb el manteniment o el canvi de la llengua familiar per a parlar amb els amics. A continuació presentem, en primer lloc, els principals elements que interaccionen amb els usos lingüístics amb els amics, per emmarcar els resultats en un context general. Posteriorment, tractem els alumnes segons la seua llengua inicial, per tal d’aprofundir en el diferent ús de les llengües dintre del grup catalanoparlant, i després, el diferent ús dintre del grup castellanoparlant. Això ens ajudaria a entendre quines són les circumstàncies més importants que definirien els usos tendents a l’ús de la llengua dels pares o a incorporar-ne altres.

3.2. Anàlisi multivariable de la llengua parlada amb els amics

En els models que compten amb molt poques variables ja s’obté una alta capacitat de predicció dels usos lingüístics amb els amics (del centre).(6) La llengua parlada amb els germans és la variable millor situada, i només amb aquesta s’obté fins el 49,9% d’explicació de la variació dels usos lingüístics amb els amics. La lògica és senzilla, ja que la major part els alumnes que parlen català amb els seus germans també utilitzen només el català amb els seus amics (51,8%). I encara més, el 71% dels qui parlen castellà amb tots els seus germans, també parlen només castellà amb els seus amics. Amb aquesta correspondència important entre una i altra variable es forma un model molt robust a partir de la primera variable.

Però en formar el model complet, amb les variables necessàries per a pronosticar l’ús de manera idònia, seleccionem fins un total de 13 variables. Vegeu-les la Taula 6. Amb aquestes s’arriba a ajustar el model fins explicar el 64,8% de la variància existent. Les variables es poden agrupar clarament en tres conjunts. El primer conjunt, tal com veiem més amunt, el conformen les variables sociolingüístiques d’origen familiar (presència del català en les interaccions amb germans i amb pares), configurant el nucli més important que explica la presència del català en les interaccions amb amics. En segon lloc prenen relleu les variables escolars en usos informals i les representacions sociolingüístiques: els usos lingüístics de tall més informal amb el professorat (fora de classe) i el grup lingüístic de referència (“m'agradaria pertànyer al grup dels que parlen...”) reforcen el paper dels usos familiars. I finalment, en tercer i darrer lloc, l’anàlisi es completa amb un total de nou variables complementàries i diverses, que ja obtenen índex de correlació molt menors. Aquestes les competències lingüístiques, els usos lingüístics amb el professor a classe, les representacions lingüístiques, el consum de mitjans de comunicació en català o l’origen geogràfic familiar. Com veiem, variables molt diverses, que ajuden a completar una bona aproximació als usos lingüístics amb els amics.

Taula 6 – Model de regressió lineal. Variable dependent: presència del català en la llengua parlada amb les amistats de dins del centre.

R

R quadrat

R quadrat

Error típic de l'estimació

,809

,654

,648

1,00121

 

 

Coeficients estandarditzats (beta)

Significació (error típic)

1. Llengua parlada amb els germans

-,214

,000

2. Llengua parlada amb els pares

-,202

,000

3. Llengua fora classe amb el professorat

,146

,000

4. “M’agradaria pertànyer al grup dels que parlen…”

-,121

,000

5. Coneixement de castellà. Parlar-lo

-,094

,000

6. Llengua de l'alumnat amb el professor dins l’aula

,090

,005

7. “El català s'usa...”

,077

,001

8. Coneixement de català. Escriure'l.

,075

,003

9. “A la teva futura feina, t'agradaria parlar el català

,069

,059

10. Llengua de l'emissora de ràdio que més escolta


-,065

,012

11. Coneixement d’anglès. Parlar-lo.

,057

,017

12. Llengua del canal de televisió que més mira

-,057

,026

13. Lloc de naixement de la mare

,053

,040

El model general sobre la llengua parlada amb els amics prioritza els usos lingüístics amb familiars, amb el professorat fora de classe i el grup lingüístic de referència. Així s’ajusta a l’àmplia variància dels usos lingüístics amb les amistats del centre.

 

     


6 de 8