NOVES SL. HIVERN 2009.ELS FACTORS EXPLICATIUS DNOVES SL. HIVERN 2009. Casa, escola i pati: usos lingüístics quan s'acaben les classes.... (8)

I en el cas dels fills de parelles que parlen altres llengües, només amb els usos lingüístics informals amb el professorat s’aconsegueix un grau molt important de correlació. Si a més s’afegeix la llengua inicial de l’alumne, es completa un model força robust, amb només dues variables explicatives.

Taula 10 - Quan eres petita, quina llengua parlaven el teu pare i la teva mare entre ells? = Altres llengües

	Coeficients estandarditzats (beta)	Significació (error típic)
Mitjana Llengua fora classe amb el professorat	,640	,000
Llengua inicial	-,383	,018

Com hem vist, l’ús de les llengües amb els amics té diferents factors que l’expliquen. En el cas de l’ús dels alumnes en general, sobretot s’explica pels factors familiars, escolars i ideològics. Però la pròpia diversitat d’usos dintre de cada grup lingüístic, definits aquests grups segons la llengua parlada entre els pares quan l’alumne era menut, es veu lligat a una perspectiva més complexa, i sobretot, més difícil d’interpretar. La raó per la qual alguns fills de parelles catalanoparlants habitualment utilitzen el castellà amb els seus amics, o per la qual els fills de parelles castellanoparlants utilitzen el català, no és fàcil d’explicar amb les variables disponibles.

Els fills de catalanoparlants incorporen el castellà, en primer lloc, quan aquesta ha estat la llengua que els pares els han transmès Però també quan en la seua opinió arreu hauria de manternir-se i/o créixer l’ús del català. Un dels fets que més destaca és que la llengua parlada amb els germans pareix una mica menys important que la llengua parlada amb els pares. Aquest fet destacaria que l’ús del castellà amb els amics per part d’aquest grup tendeix a consolidar-se més en la transmissió dels pares que no pas en l’ús amb els germans.

Tot el contrari que ocorre amb els fills de parelles castellanoparlants que també parlen català amb els amics, on pareix que l’adopció del català tendiria a ser una miqueta més important entre els germans que en la transmissió. Però entre els factors que millor explicarien l’adopció del català com a llengua d’intercomunicació per part dels fills de parelles castellanoparlants estaria l’adopció de la llengua per a parlar-la amb el professorat en els usos de tall més informal. La percepció sobre l’ús del català en el context immediat, així com el grup lingüístic de referència, també destacarien entre aquests factors. Sobretot la primera de les dues, la percepció de l’ús en els contextos immediats, indicaria que els contextos que són percebuts per l’alumne com a més catalanoparlants ajudarien a adoptar aquesta llengua en les interaccions amb els amics.

4. Conclusió

Els factors que expliquen els usos lingüístics amb les amistats són molts i diversos, i formen models força robustos. Però els models no són tant robustos en segmentar els alumnes segons la llengua que parlaven els seus pares entre ells quan l’alumne era menut. Això es deu sobretot a que l’ús amb les amistat ve mediat per la llengua familiar. I a grans trets, la llengua familiar vertebra l’ús de la llengua de l’alumne amb els seus amics. Amb matisos, amb importants fluxos d’una banda a l’altra. Però en general els catalanoparlants parlen català amb els seus amics i els castellanoparlants parlen en castellà amb els seus amics. Tot i això, amb les variables que disposem, es pot destacar que els fills de parelles catalanoparlants també parlen el castellà sobretot quan aquesta ha estat la llengua que finalment li han transmès a casa, amb un fort suport dels factors ideològics. Mentre, els fills de les parelles castellanoparlants sobretot destaquen per incorporar el català en les interaccions amb les amistats quan també utilitzen el català en el contacte informal amb els professors i quan perceben que en el seu context social el català s’utilitza molt. Aquests són els dos factors que, precisament, destacàvem que podien diferenciar el contacte lingüístic d’autòctons i immigrants fins els anys 80 respecte els fills i nets d’ambdue comunitats lingüístiques. En primer lloc, amb el model escolar vigent, els alumnes de les escoles han vist créixer la seua exposició a la llengua minoritzada, el català, independentment de la seua llengua familiar. I en segon lloc, es multipliquen les interaccions habituals entre els membres dels grups lingüístics. Se suavitzen així les barreres etnolingüístiques característiques de les societats receptores de migracions.

En resum, comprovem que l’escola juga un paper important per a la incorporació del català en els usos lingüístics amb amics dels fills de castellanoparlants. No és, ni molt menys, l’únic factor. I també la universalització del coneixement de la llengua catalana hi ha d’estar altament implicat. Però precisament per la seua universalització es converteix en un factor superat per altres variables menys importants. I precisament, un d’aquests factors significatius és l’ús del català amb els professors, però en espais fora de classe. Això és, en els aspectes més col·loquialitzadors de la llengua. Amb aquests resultats es percep la gran importància de l’escola en la bilingüització dels usos dels fills de parelles castellanoparlants. Però no només en el paper de l’escola com a transmissora d’una llengua, amb un important valor acadèmic. També com a transmissora de la llengua amb valor d’ús informal i col·loquial.

Respecte a la qualitat de les dades i els seus resultats hem trobat alguns límits. El principal, és el d’aprofundir en el coneixement del context sociolingüístic en que l’alumne viu. Hem pogut entreveure que els fills de parelles castellanoparlants utilitzen el català amb els amics en els contextos on perceben que s’usa molt el català. Però no hem pogut comprovar empíricament si la presència real de la llengua en la resta d’alumnes de la seua classe, o del seu centre, o la gent del seu voltant o de la seua població incideixen en el major ús de l’alumne, i en quin grau. També augmentaria molt el poder explicatiu dels models saber amb qui interacciona l’alumne. Qui són els seus amics i quines llengües parlen aquests amics a casa o amb altres amics. Aquesta anàlisi aprofundida de la xarxa social més propera de l’alumne ens ajudaria a objectivar el context més proper de l’alumne. També es podria disposar per a cada alumne de l’índex de presència del català a la llar de la resta d’alumnes de la seua classe, com a mesurador de l’ambient lingüístic.

Finalment, hem comprovat que l’anàlisi i interpretació dels usos familiars no ha estat mai una operació simple. Tot i això, en les generacions nascudes a partir dels anys 80, i sobretot els 90, detectem que aquests punt de vista diferents de la llengua familiar no s’interrelacionen tan clarament com ho fan en altres grups d’edat. I on era fàcil lligar la llengua inicial amb la llengua parlada amb els progenitors, actualment apareixen dissonàncies que necessiten un estudi intens. Un estudi que incorpore la llengua inicial, la llengua amb els progenitors, amb els germans i amb els avis, o la llengua parlada entre els pares. I s’analitze permenoritzadament els lligams entre unes variables i altres.

QUEROL, E. (COORD); CHESSA, E.; SOROLLA, N.; TORRES, J.; VILLAVERDE, J.A. Llengua i societat als territoris de parla catalana a l’inici del segle XXI. L’Alguer, Andorra, Catalunya, Catalunya Nord, Comunitat Valenciana, la Franja i les Illes Balears. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2007.

TORRES, J. (COORD.); VILA, F. X.; FABÀ, A.; BRETXA, V. Estadística sobre els usos lingüístics a Catalunya 2003. Llengua i societat a Catalunya en els inicis del segle XXI. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2005.

CONSELL SUPERIOR D’AVALUACIÓ DEL SISTEMA EDUCATIU “L’avaluació del sistema educatiu per al 2006”, Quaderns d'Avaluació, 4, gener de 2006, 2006a.

CONSELL SUPERIOR D’AVALUACIÓ DEL SISTEMA EDUCATIU. “Marc conceptual de l’avaluació de l’educació secundària obligatòria 2006”. Barcelona, Departament d’Educació, Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu, col. “Documents”, n. 07, 2006b.

ROSSELLÓ i PERALTA, C. DE «Catalan or Spanish? Language choice from home to school». A: SAYAHI, L. (ed.). Selected Proceedings of the First Workshop on Spanish Sociolinguistics. [Somerville, MA] (2003) Cascadilla Proceedings Project, p. 30-42

VILA i MORENO, F. X. i S. VIAL i RIUS «Models lingüístics escolars i usos entre iguals: alguns resultats des de Catalunya». A: PERERA, J. (ed.). Plurilingüisme i educació: els reptes del segle XXI. Ensenyar llengües en la diversitat i per a la diversitat p. 207-26.. [Barcelona] (2003) Institut de Ciències de l’Educació, Universitat de Barcelona.