|
Sumari
1.
Introducció
2.
Caracterització individualitzada dels diferents treballs
2.1.
COLOMINA, J. (1985)
2.2.
MIER, J. (1986)
2.3.
MONTOYA, B. (1989)
2.4.
ALTURO, N i M.T. TURELL (1990)
2.5.
ESCRIVÀ, V. (1993)
2.6.
MONTOYA, B. (1993)
2.7.
PRADILLA, M.À. (1993)
2.8.
PLAZA, C. (1995)
2.9.
PLA, J. (1995)
2.10.
MONTOYA, B. (1995)
2.11.
CARRERA, J. (1999)
2.12
MONTOYA, B. (2000)
3.
Visió de conjunt i reflexions crítiques a propòsit de la metodologia
3.1.
Variables lingüístiques
3.2.
Comunitats de parla
3.3.
Univers real de la mostra i la mostra
3.4.
Tipologia de factors extralingüístics considerats
3.5.
Proves d'avaluació subjectiva
3.6.
Anàlisi quantitativa
3.7.
Anàlisi qualitativa
4.
Bibliografia de referència
1. Introducció
Els
diferents investigadors que han abordat anàlisis de conjunt, balanços i estats de la
qüestió del paradigma sociolingüístic en làmbit de la llengua catalana
coincideixen a assenyalar el caràcter marcadament sociològic de la majoria dels
treballs. La sociolingüística catalana ha estat, des dels seus orígens, essencialment sociologia
del llenguatge. I, certament, és ben comprensible lesmentat decantament si
tenim en compte que sha desenvolupat en un context de contacte de llengües on es
debat la supervivència de la pròpia del territori. El gruix de la investigació
sociolingüística ha girat, doncs, al voltant dels retrocessos i dels avenços de
lús social de la llengua catalana. La planificació lingüística ha acumulat una
part important daquests esforços.
No obstant
això, en els darrers temps lorientació de les recerques sociolingüístiques
mostra una panoràmica més variada. Òbviament, el paper més destacat continua
acaparant-lo lenfocament macrosociolingüístic, però la (quasi)
exclusivitat daquesta orientació abans del 1985, sha vist atenuada per
laparició dun conjunt de recerques de caràcter variacionista i etnogràfic,
sobretot en el període 1985-1995. Aquest nou horitzó va motivar lobservació de
Boix i Payrató (1996) segons la qual la sociolingüística del conflicte, en
làmbit català, havia donat pas a una diversitat de sociolingüístiques.
I,
efectivament, no els faltava raó. Qui signa aquest article, evidencia aquesta mateixa
conclusió en un treball dinventari intitulat "Sociolingüística de la
variación y nivel fónico de la lengua catalana (1980-1995)", tot i lacotació
de la prospecció que delata el títol de la recerca. Això no obstant, la mirada
retrospectiva que servirà de compleció a aquest article em portarà a matisar
loptimisme amb què salbirava aquesta diversificació dinteressos. El
motiu no és altre que la trista constatació de la realització duna única tesi
doctoral (Carrera, 1999) en làmbit fònic del variacionisme i una recerca (Montoya
2000) que obre noves perspectives metodològiques en lanàlisi de latròfia
lingüística en els processos de substitució. Dues investigacions, tot sigui dit de
passada, excel·lents.
Dit això, ja
ens agradaria poder compensar línfima producció apuntada, del 1995 ençà, amb una
nòmina de treballs sobre variables morfològiques, sintàctiques i lèxiques.
Malauradament no ho podem fer, ja que el panorama és similar. Daltra banda, és un
fet conegut que la sociolingüística laboviana sha emprat de manera
aclaparadorament majoritària en els treballs sobre variables foneticofonològiques. I una
de les causes que ha afavorit aquesta supremacia és, sens dubte, la seva millor
adaptació a la premissa laboviana segons la qual la variació consisteix en la
utilització alternativa de formes equivalents semànticament i pragmàticament, cosa que
en lèxic i sobretot en sintaxi és difícil garantir (Pradilla, 2001a). Una altra
consideració quantitativa ens mereix la recerca etnogràfica, però tampoc alteraria
substancialment aquesta consideració de marginalitat de la sociolingüística menys
sociològica.
Lobjectiu
daquestes ratlles és presentar, de manera succinta, els treballs centrats en la
investigació de variables fòniques. Linventari anirà seguit duna
aproximació de conjunt i una revisió crítica que permeti caracteritzar
laportació catalana en el marc de la sociolingüística general.
2. Caracterització individualitzada dels diferents
treballs (2)
2.1. COLOMINA, J. (1985).
"La diftongació de //
i d'altres canvis vocàlics a la Canyada de Biar", dins J. COLOMINA L'alacantí. Un
estudi sobre la variació lingüística. Alacant: Institut d'Estudis
"Gil-Albert", pp. 94-109.
Bona part dels
estats de la qüestió de què disposem (Turell, 1988; Gimeno i Montoya, 1989)
coincideixen a destacar laportació pionera de la denominada escola alacantina.
Segons la meva opinió, el treball de Jordi Colomina (1985) (3) sobre la varietat geogràfica
alacantina mereix ser la primera referència. Aquest treball constitueix una clara mostra
de la concepció del fet lingüístic com un ens de natura multidimensional, on la
variació serà estudiada des denfocaments diferents però complementaris. El seu
mèrit radica en el fet dhaver sabut conjugar magistralment perspectives i
metodologies diferents, algunes conegudes i daltres més innovadores. |