Lunivers real de la mostra el
constitueixen els nascuts al Pont de Suert abans del 1956 (38 informants de més de 30
anys en el moment de realitzar-se les entrevistes-7,3 %). El fet de condicionar la mostra
a les etapes de transformació social de la localitat exclou una part de la població, la
més jove.
La variable
estudiada és la realització africada prepalatal sorda, característica de la parla
ribagorçana, que experimenta una substitució gradual de la fricativa prepalatal sonora
de lestàndard del català oriental central. La regla variable és:
(1) - < >
2.5. ESCRIVÀ, V. (1993).
"Aproximació sociolingüística al procés d'assimilació de la variable [] àtona final a Oliva",
dins Actes del Novè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes III.
Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 121-136.
Encara que és
un treball ben plantejat, el mateix autor adverteix que es tracta duna preenquesta,
és a dir, un treball exploratori que proporcionarà dades estadístiques de caràcter
freqüencial.
La comunitat
de parla és la ciutat dOliva, situada a la comarca valenciana de la Safor, i
lunivers real de la mostra el formen els catalanoparlants residents (32
informants-017 %).
La variable
és larxifonema /A/ àtona final. Laplicació duna prova
davaluació subjectiva li permetrà comprovar el desprestigi de la variant
tradicional []:
(1) /A/ - <,a,> / ___#
2.6. MONTOYA, B. (1993).
Variabilitat i prestigi en el català de Valls i de l'Alt Camp. Valls: Institut d'Estudis
Vallencs.
La primera
cosa que cal advertir és que es tracta duna investigació lorigen de la qual
ha de cercar-se en un treball col·lectiu realitzat per alumnes de COU. Aquest fet no
sha de perdre de vista ja que transgredeix bona part de les exigències
metodològiques referides a la recollida de dades. Ens trobem davant dun grup
dinvestigadors heterogeni i inexpert. En conseqüència, lhomogeneïtat i el
rigor en la realització de les entrevistes és més que dubtosa.
Les comunitats
de parla són les localitats de Valls, Alcover i el Pla de Santa Maria. Aquestes
poblacions es troben ubicades en el subdialecte tarragoní, que es defineix com una àrea
lingüística de transició entre el català oriental i loccidental. Lunivers
real de la mostra el constitueixen les catalanoparlants daquestes poblacions
(66 informants, de les quals 55 corresponen a Valls-046 %). Labsència del
factor sexe ve motivada pel tema de lentrevista: "Aspectes de la cuina i
lalimentació".
Les variables
lingüístiques investigades són trets idiosincràtics del geolecte comarcal que es
troben en estat de variació amb les formes normatives:
(1) /a,e/ -
<,a,> /___#
(2) - <jn>
2.7. PRADILLA, M. À. (1993).
Variació i canvi lingüístic en curs al català de transició nord-occidental/valencià.
Tesi doctoral, Universitat Rovira i Virgili (Tarragona). (9)
Sota la
direcció de M.T. Turell, lautor daquestes línies va defensar la seva tesi
doctoral lany 1993. Prèviament, havia realitzat diversos treballs exploradors que
van donar pas a aquesta investigació de major envergadura. El primer (Pradilla, 1996) era
un estudi sonograficodescriptiu de lordre prepalatal de la comarca del Baix
Maestrat, al nord del país Valencià. El segon (Pradilla, 1993b) constituïa una
primera aproximació variacionista, ara
ja centrada a
la població de Benicarló. Aquesta mateixa població va ser la comunitat de parla triada
en el treball de referència (70 informants-072 %).
Benicarló es
troba en una àrea de transició entre el català occidental i el valencià. Els fenòmens
variables tendents al canvi són molt freqüents, però en la direcció que prendran,
almenys en el moment de la recollida de materials (1992), no sembla que intervingui la
pressió dun hipotètic estàndard valencià, ja que aquesta funció continua
ocupada per lespanyol. Un dels elements explicatius que es manifesta de manera més
diàfana serà justament la interferència daquesta llengua.
El treball
socupa dun procés de canvi lingüístic que diacrònicament rep el nom de desafricació.
Es tracta duna variable lingüísticament molt complexa, amb set variants obtingudes
mitjançant la introspecció acústica:
(1) /, / - <,,,d,, d:, d > / V___V
Compta amb un
experiment davaluació subjectiva i amb un potent programa danàlisi
estadística.
2.8. PLAZA, C. (1995).
"Lleialtat lingüística, edat i nivell educatiu. La e posttònica a la Conca de
Barberà", dins M. T. TURELL (ed.). La sociolingüística de la variació. Barcelona:
PPU, pp. 117-138.
Lorigen
daquest treball sha de cercar a la tesi doctoral que lautora va defensar
el 1994 amb el títol La parla de la Conca de Barberà. (10) Es tractava duna
investigació de caràcter essencialment geolingüístic que tenia com a objectiu la parla
de la Conca de Barberà. Aquesta comarca, com la de lAlt Camp en el treball de
Montoya (1993), també es troba ubicada en una àrea lingüística de transició entre el
català oriental i loccidental, i presenta una solució de continuïtat amb la
varietat tarragonina. Actualment aquesta zona presenta una extensa nòmina de fenòmens de
canvi tendents a la substitució de les variants autòctones a favor de les formes
estàndard prestigioses. |