Logotip de la revista Noves SL

Presentació

hemeroteca

bústia

Logo

Teoria i metodologia


La variació fònica en la llengua catalana: inventari i avaluació metodològica, per Miquel Àngel Pradilla Cardona


CONTINUA


L’univers real de la mostra el constitueixen els nascuts al Pont de Suert abans del 1956 (38 informants de més de 30 anys en el moment de realitzar-se les entrevistes-7,3 %). El fet de condicionar la mostra a les etapes de transformació social de la localitat exclou una part de la població, la més jove.

La variable estudiada és la realització africada prepalatal sorda, característica de la parla ribagorçana, que experimenta una substitució gradual de la fricativa prepalatal sonora de l’estàndard del català oriental central. La regla variable és:

(1) africada sorda- <fricativa sonora >

2.5. ESCRIVÀ, V. (1993). "Aproximació sociolingüística al procés d'assimilació de la variable [e oberta] àtona final a Oliva", dins Actes del Novè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes III. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 121-136.

Encara que és un treball ben plantejat, el mateix autor adverteix que es tracta d’una preenquesta, és a dir, un treball exploratori que proporcionarà dades estadístiques de caràcter freqüencial.

La comunitat de parla és la ciutat d’Oliva, situada a la comarca valenciana de la Safor, i l’univers real de la mostra el formen els catalanoparlants residents (32 informants-0’17 %).

La variable és l’arxifonema /A/ àtona final. L’aplicació d’una prova d’avaluació subjectiva li permetrà comprovar el desprestigi de la variant tradicional [e oberta]:

(1) /A/ - <e oberta,a,o oberta> / ___#

2.6. MONTOYA, B. (1993). Variabilitat i prestigi en el català de Valls i de l'Alt Camp. Valls: Institut d'Estudis Vallencs.

La primera cosa que cal advertir és que es tracta d’una investigació l’origen de la qual ha de cercar-se en un treball col·lectiu realitzat per alumnes de COU. Aquest fet no s’ha de perdre de vista ja que transgredeix bona part de les exigències metodològiques referides a la recollida de dades. Ens trobem davant d’un grup d’investigadors heterogeni i inexpert. En conseqüència, l’homogeneïtat i el rigor en la realització de les entrevistes és més que dubtosa.

Les comunitats de parla són les localitats de Valls, Alcover i el Pla de Santa Maria. Aquestes poblacions es troben ubicades en el subdialecte tarragoní, que es defineix com una àrea lingüística de transició entre el català oriental i l’occidental. L’univers real de la mostra el constitueixen les catalanoparlants d’aquestes poblacions (66 informants, de les quals 55 corresponen a Valls-0’46 %). L’absència del factor sexe ve motivada pel tema de l’entrevista: "Aspectes de la cuina i l’alimentació".

Les variables lingüístiques investigades són trets idiosincràtics del geolecte comarcal que es troben en estat de variació amb les formes normatives:

(1) /a,e/ - <e oberta,a,o oberta> /___#
(2) nasal palatal - <jn>

2.7. PRADILLA, M. À. (1993). Variació i canvi lingüístic en curs al català de transició nord-occidental/valencià. Tesi doctoral, Universitat Rovira i Virgili (Tarragona). (9)

Sota la direcció de M.T. Turell, l’autor d’aquestes línies va defensar la seva tesi doctoral l’any 1993. Prèviament, havia realitzat diversos treballs exploradors que van donar pas a aquesta investigació de major envergadura. El primer (Pradilla, 1996) era un estudi sonograficodescriptiu de l’ordre prepalatal de la comarca del Baix Maestrat, al nord del país Valencià. El segon (Pradilla, 1993b) constituïa una primera aproximació variacionista, ara

ja centrada a la població de Benicarló. Aquesta mateixa població va ser la comunitat de parla triada en el treball de referència (70 informants-0’72 %).

Benicarló es troba en una àrea de transició entre el català occidental i el valencià. Els fenòmens variables tendents al canvi són molt freqüents, però en la direcció que prendran, almenys en el moment de la recollida de materials (1992), no sembla que intervingui la pressió d’un hipotètic estàndard valencià, ja que aquesta funció continua ocupada per l’espanyol. Un dels elements explicatius que es manifesta de manera més diàfana serà justament la interferència d’aquesta llengua.

El treball s’ocupa d’un procés de canvi lingüístic que diacrònicament rep el nom de desafricació. Es tracta d’una variable lingüísticament molt complexa, amb set variants obtingudes mitjançant la introspecció acústica:

(1) /fricativa sonora, africada sonora/ - <j + fricativa sonora,fricativa sonora,,dfricativa sonora,africada sonora, d:fricativa sonora, dfricativa sorda > / V___V

Compta amb un experiment d’avaluació subjectiva i amb un potent programa d’anàlisi estadística.

2.8. PLAZA, C. (1995). "Lleialtat lingüística, edat i nivell educatiu. La e posttònica a la Conca de Barberà", dins M. T. TURELL (ed.). La sociolingüística de la variació. Barcelona: PPU, pp. 117-138.

L’origen d’aquest treball s’ha de cercar a la tesi doctoral que l’autora va defensar el 1994 amb el títol La parla de la Conca de Barberà. (10) Es tractava d’una investigació de caràcter essencialment geolingüístic que tenia com a objectiu la parla de la Conca de Barberà. Aquesta comarca, com la de l’Alt Camp en el treball de Montoya (1993), també es troba ubicada en una àrea lingüística de transició entre el català oriental i l’occidental, i presenta una solució de continuïtat amb la varietat tarragonina. Actualment aquesta zona presenta una extensa nòmina de fenòmens de canvi tendents a la substitució de les variants autòctones a favor de les formes estàndard prestigioses.

 

3 de 8