Amb un qüestionari de base
geolingüística, entrevista un total de 112 informants repartits entre 35 municipis
situats a lextrem meridional de la llengua catalana. Únicament en alguns pobles
utilitza un qüestionari reduït per estudiar la variació lingüística social.
Les
assimilacions vocàliques i lobertura dels diftongs [ow] i [w] al valencià meridional
alacantí i la diftongació de [] a la Canyada de Biar són estudiades des de la dialectologia generativa,
tot i tenint en compte alguns factors socials que condicionen laplicació de les
regles.
La
sociolingüística històrica serà el marc utilitzat per determinar els índexs de la
pèrdua de la /d/ intervocàlica en valencià a través de lestudi de diversos
textos de La Donsayna (1844-1845) i dalguns treballs lexicogràfics
valencians dels segles XVIII i XIX. Lescala dimplicació li permetrà
observar el procés de difusió lèxica i geogràfica de lelisió de la /d/
intervocàlica.(4)
El tractament
de lelisió de la /r/ final i de les diferents realitzacions dels fonemes fricatius
i africats, alveolars i prepalatals, i del grup tl és bàsicament geolingüístic.
Lapartat
en què lenfocament sociolingüístic es manifesta de manera més explícita és en
el capítol ressenyat.(5) En aquesta població de 1100
habitants de la comarca alacantina de lAlt Vinalopó, senquesten 16 informants
dambdós sexes i dun ampli espectre dedats. Els fenòmens variables
estudiats són presentats a través de les següents regles:
(1) // - <já>
(2) /ó/ - <> /
#(seg)___[-sil·làbic]1#
(3) /é/ - <> /
#(seg)___[-sil·làbic]1#
(4) /ó/ - <ó> / #(seg)___([-sil]1 V C0 (CV)#
2.2. MIER, J. (1986). "Estudi
sociolingüístic de certs aspectes de la llengua catalana", Treballs de
Sociolingüística Catalana 6, pp. 33-112.(6)
En aquesta
ocasió ja ens troben amb una investigació centrada exclusivament en el model labovià.(7) La comunitat de parla triada ha
estat el barri de Gràcia de Barcelona. De la caracterització dels 43 informants no es
desprèn un univers real de la mostra nítid: solament sexigeix que es tingui el
català com a L1 i sobvien factors tan importants com la procedència del mateix
informant i dels pares, en el cas que no hagin nascut allí.
Les variables
que Mier estudia són de tipus morfològic (dos/dues), sintàctic (haver
de/tenir de i les preposicions en/a en expressions de lloc) i, finalment, les
tres variables fonològiques que mostren les regles següents:
(1) / / - <>
(2) // - <>
(3) /d / - <>
/ V___V
2.3. MONTOYA, B. (1989).
"Estratificació de la variació lingüística a Petrer", dins GIMENO, F. i B.
MONTOYA Sociolingüística. València: Publicacions de la Universitat de València, pp.
67-95.
Lany
1985 Brauli Montoya, un altre membre de lescola alacantina, de la mà de Francesc
Gimeno, un dels introductors de la sociolingüística estricta a lEstat espanyol,
llegeix la seva tesi doctoral titulada De sociolingüística històrica: canvi
lingüístic en curs i desplaçament de llengües a lextrem meridional de la llengua
catalana.(8) Una de les parts del treball
tindrà com a objectiu la descripció i lexplicació dun canvi lingüístic
consistent en lensordiment de la prepalatal africada sonora:
(1) // - <>
Ens trobem
davant un treball que adopta, duna manera ortodoxa i rigorosa, la metodologia
laboviana. Fins i tot es podria dir que el seguiment a ultrança del mètode en alguns
moments violenta determinades particularitats de la societat valenciana en relació amb
lamericana. Els resultats del factor estilístic i del factor social "grup
socioeconòmic" així ho demostren.
La comunitat
de parla investigada va ser Petrer i lunivers real de la mostra el van constituir
els petrerins catalanòfons (86 informants-1,25%).
És un treball
molt complet en el seu plantejament. Hi destaquen, com a novetats en relació amb Colomina
(1985) i Mier (1986), lanàlisi acústica de les variants, el tractament
probabilístic de les dades (fins ara havia estat freqüencial) i lexperiment
davaluació subjectiva dels informants respecte de la variable estudiada.
2.4. ALTURO, N. i M. T. TURELL
(1990). "Linguistic Change in el Pont de Suert: The study of variation of //", Language
Variation Change 2, pp. 19-30.
Seguint la
disposició cronològica daquest inventari, és el torn del treball de Núria Alturo
i Maria Teresa Turell (1990). Aquesta última investigadora és laltre nom destacat
en la introducció de la sociolingüística laboviana, ara des del Principat de Catalunya.
Sorprèn que
en un article relativament breu es pugui fer una anàlisi tan interessant dun
fenomen lingüístic de canvi. Per entendre-ho ens cal remuntar a la tesi de llicenciatura
de Núria Alturo, Canvi sociolingüístic al Pont de Suert (1987). En aquest
treball, lautora es fa ressò dels postulats labovians, encara que no els aplicarà
de manera ortodoxa. Aquest treball es troba a la base de la investigació posterior
dAlturo i Turell (1990). I aquest fet, pel que fa a laprofitament dels
enregistraments o al disseny del grup de factors socials dacord amb lanàlisi
sociològica de la comunitat de parla, motiva que sarrosseguin les servituds de
linstrument metodològic utilitzat per a la recollida de materials, la història
de vida, entrevista que no preveu com a mínim dentrada- la
diversificació estilística, factor fonamental en l'anàlisi de la variable que
sinvestiga. |