Logotip de la revista Noves SL

Presentació

hemeroteca

bústia

Logo

Teoria i metodologia


La variació fònica en la llengua catalana: inventari i avaluació metodològica, per Miquel Àngel Pradilla Cardona


CONTINUA


Amb un qüestionari de base geolingüística, entrevista un total de 112 informants repartits entre 35 municipis situats a l’extrem meridional de la llengua catalana. Únicament en alguns pobles utilitza un qüestionari reduït per estudiar la variació lingüística social.

Les assimilacions vocàliques i l’obertura dels diftongs [ow] i [o obertaw] al valencià meridional alacantí i la diftongació de [e oberta] a la Canyada de Biar són estudiades des de la dialectologia generativa, tot i tenint en compte alguns factors socials que condicionen l’aplicació de les regles.

La sociolingüística històrica serà el marc utilitzat per determinar els índexs de la pèrdua de la /d/ intervocàlica en valencià a través de l’estudi de diversos textos de La Donsayna (1844-1845) i d’alguns treballs lexicogràfics valencians dels segles XVIII i XIX. L’escala d’implicació li permetrà observar el procés de difusió lèxica i geogràfica de l’elisió de la /d/ intervocàlica.(4)

El tractament de l’elisió de la /r/ final i de les diferents realitzacions dels fonemes fricatius i africats, alveolars i prepalatals, i del grup tl és bàsicament geolingüístic.

L’apartat en què l’enfocament sociolingüístic es manifesta de manera més explícita és en el capítol ressenyat.(5) En aquesta població de 1100 habitants de la comarca alacantina de l’Alt Vinalopó, s’enquesten 16 informants d’ambdós sexes i d’un ampli espectre d’edats. Els fenòmens variables estudiats són presentats a través de les següents regles:

(1) /e oberta/ - <já>
(2) /ó/ - <o oberta> / #(seg)___[-sil·làbic]1#
(3) /é/ - <e oberta> / #(seg)___[-sil·làbic]1#
(4) /ó/ - <ó> / #(seg)___([-sil]1 V C0 (CV)#

2.2. MIER, J. (1986). "Estudi sociolingüístic de certs aspectes de la llengua catalana", Treballs de Sociolingüística Catalana 6, pp. 33-112.(6)

En aquesta ocasió ja ens troben amb una investigació centrada exclusivament en el model labovià.(7) La comunitat de parla triada ha estat el barri de Gràcia de Barcelona. De la caracterització dels 43 informants no es desprèn un univers real de la mostra nítid: solament s’exigeix que es tingui el català com a L1 i s’obvien factors tan importants com la procedència del mateix informant i dels pares, en el cas que no hagin nascut allí.

Les variables que Mier estudia són de tipus morfològic (dos/dues), sintàctic (haver de/tenir de i les preposicions en/a en expressions de lloc) i, finalment, les tres variables fonològiques que mostren les regles següents:

(1) /fricativa sorda / - <africada sorda>
(2) /fricativa sonora/ - <africada sonora>
(3) /d / - <africada sorda> / V___V

2.3. MONTOYA, B. (1989). "Estratificació de la variació lingüística a Petrer", dins GIMENO, F. i B. MONTOYA Sociolingüística. València: Publicacions de la Universitat de València, pp. 67-95.

L’any 1985 Brauli Montoya, un altre membre de l’escola alacantina, de la mà de Francesc Gimeno, un dels introductors de la sociolingüística estricta a l’Estat espanyol, llegeix la seva tesi doctoral titulada De sociolingüística històrica: canvi lingüístic en curs i desplaçament de llengües a l’extrem meridional de la llengua catalana.(8) Una de les parts del treball tindrà com a objectiu la descripció i l’explicació d’un canvi lingüístic consistent en l’ensordiment de la prepalatal africada sonora:

(1) /africada sonora/ - <africada sorda>

Ens trobem davant un treball que adopta, d’una manera ortodoxa i rigorosa, la metodologia laboviana. Fins i tot es podria dir que el seguiment a ultrança del mètode en alguns moments violenta determinades particularitats de la societat valenciana en relació amb l’americana. Els resultats del factor estilístic i del factor social "grup socioeconòmic" així ho demostren.

La comunitat de parla investigada va ser Petrer i l’univers real de la mostra el van constituir els petrerins catalanòfons (86 informants-1,25%).

És un treball molt complet en el seu plantejament. Hi destaquen, com a novetats en relació amb Colomina (1985) i Mier (1986), l’anàlisi acústica de les variants, el tractament probabilístic de les dades (fins ara havia estat freqüencial) i l’experiment d’avaluació subjectiva dels informants respecte de la variable estudiada.

2.4. ALTURO, N. i M. T. TURELL (1990). "Linguistic Change in el Pont de Suert: The study of variation of /fricativa sonora/", Language Variation Change 2, pp. 19-30.

Seguint la disposició cronològica d’aquest inventari, és el torn del treball de Núria Alturo i Maria Teresa Turell (1990). Aquesta última investigadora és l’altre nom destacat en la introducció de la sociolingüística laboviana, ara des del Principat de Catalunya.

Sorprèn que en un article relativament breu es pugui fer una anàlisi tan interessant d’un fenomen lingüístic de canvi. Per entendre-ho ens cal remuntar a la tesi de llicenciatura de Núria Alturo, Canvi sociolingüístic al Pont de Suert (1987). En aquest treball, l’autora es fa ressò dels postulats labovians, encara que no els aplicarà de manera ortodoxa. Aquest treball es troba a la base de la investigació posterior d’Alturo i Turell (1990). I aquest fet, pel que fa a l’aprofitament dels enregistraments o al disseny del grup de factors socials d’acord amb l’anàlisi sociològica de la comunitat de parla, motiva que s’arrosseguin les servituds de l’instrument metodològic utilitzat per a la recollida de materials, la història de vida, entrevista que no preveu –com a mínim d’entrada- la diversificació estilística, factor fonamental en l'anàlisi de la variable que s’investiga.

 

2 de 8