Bai Euskarari Ziurtagiria. El Certificat Bai Euskarari, per Roberto Gutiérrez

El Certificat Bai Euskarari és el símbol mitjançant el qual els agents socials transmeten a tota la societat el seu compromís amb la tasca normalitzadora de la llengua basca; la ciutadania, al seu torn, troba en aquesta imatge una resposta satisfactòria a les seves demandes de normalització lingüística, ja que percep el compromís dels agents socials amb aquesta tasca. El Certificat, per tant, ha aconseguit posar en contacte les dues claus d’aquest procés: la voluntat dels agents socials i el reconeixement de la ciutadania envers aquest esforç.
Aquest certificat s’emmarca en el procés d’acord i compromís de l’Acord Bai Euskarari i la posterior realització d’un pla estratègic de normalització de l’èuscar. Dins dels principis d’aquest procés, justament, cal entendre les seves característiques.

versió per imprimir en PDF. 182 k

Sumari

1. Antecedents del Certificat Bai Euskarari
1.1 El Consell d'Organismes Socials de l'Èuscar, Kontseilua
1.2 L'Acord Bai Euskarari
1.3 Procés d'acord i compromís

2. El Certificat Bai Euskarari
2.1 Objectius del Certificat
2.2 Nivells del Certificat
2.3 Condicions per a l'obtenció del Certificat
2.4 Seguiment i avaluació dels compromisos
2.5 Cost econòmic, ús i promoció de la imatge del Certificat
2.6 El Certificat Bai Euskarari en el futur

1. Antecedents del Certificat Bai Euskarari

1.1 El Consell d'Organismes Socials de l'Èuscar, Kontseilua

Kontseilua –Consell d’Organismes Socials de l’Èuscar– és l’organització encarregada de la gestió del Certificat Bai Euskarari. Sorgeix el 1997, després de diversos anys de reflexió i procés de confluència, amb l’objectiu d’agrupar totes les empreses, federacions i entitats no institucionals que treballen en l’àmbit de la normalització de la llengua basca. Tot i que les dimensions de Kontseilua com a tal agrupació són relativament petites pel que fa a personal i pressupost, el conjunt de les organitzacions que hi estan representades té una presència social molt considerable. Es tracta de 50 entitats que agrupen diversos centenars d’associacions o empreses, amb un total de 6.000 treballadors, 240.000 persones amb caràcter de socis i un moviment econòmic en total proper als 300 milions d’euros anuals. No totes les entitats de l’èuscar estan representades a Kontseilua però sí la gran majoria, com per exemple, les ikastoles, les associacions de pares i mares d’escoles públiques, entitats d’ensenyament de l’èuscar a adults com AEK i IKA, el diari en èuscar Egunkaria, o les grans editorials i distribuïdores basques. Fins i tot l’Acadèmia de la Llengua Basca (Euskaltzaindia) o la Societat d’Estudis Bascos (Eusko Ikaskuntza) hi participen com a membres observadors.

Des d’un principi, Kontseilua ha considerat que la situació del procés de normalització de la llengua és especialment preocupant. Assumint que s’ha avançat molt en les últimes dècades, hi ha latent una crítica a les polítiques lingüístiques dutes a terme des de les institucions, així com una autocrítica en el sentit que el moviment social de la llengua no ha sabut desenvolupar programes de normalització més eficaços, ni tampoc incidir correctament en sectors socials i politicoinstitucionals per tal d’impulsar un ritme més ràpid en el procés de normalització. Precisament d’aquesta doble consideració en neix l’activitat de Kontseilua: internament es desenvolupa ja una activitat de reflexió que prendrà un impuls considerable en els pròxims mesos; i en l’àmbit extern se situa l’Acord Bai Euskarari, com a projecte per tal d’incidir en els àmbits social i polític.

1.2 L'acord Bai Euskarari

Amb la signatura de l’Acord Bai Euskarari, els agents socials materialitzen la ferma determinació de la nostra societat per tal que l’èuscar visqui i es desenvolupi durant el tercer mil·lenni, la qual cosa, ara com ara, no està garantida. La clau d’aquest procés rau en el fet d’implicar-hi tots els estaments de la societat. L’Acord consta fonamentalment dels compromisos següents:

1. Compromís de participar en un procés que encarrili definitivament la normalització de l’èuscar.

2. Compromís de realitzar i aplicar un pla estratègic de normalització lingüística que analitzarà la situació de la llengua per sectors i territoris, determinarà les mesures normalitzadores necessàries, i posarà en pràctica compromisos concrets i voluntaris per part de cada entitat participant, en coherència sempre amb els plans institucionals en curs.

3. Invitació a tots els agents socials d’Euskal Herria a participar en aquesta dinàmica d’acord i compromís.

Kontseilua es va reunir durant la primavera i l’estiu de 1998 amb tres agents socials que constitueixen tot un referent cadascun en el seu àmbit: l’Athletic Club de Bilbao, MCC-Mondragón Corporación Cooperativa i el sindicat ELA. Les tres entitats van mostrar la seva total disposició a participar en aquesta iniciativa.

1.3 Procés d'acord i compromís

1.3.1 Adhesió d'entitats referencials per a completar el grup promotor

La conformitat expressada per les tres entitats esmentades va crear un efecte tractor molt superior al que s’havia previst, i el 80 % de les entitats invitades va manifestar la seva disposició a formar part del grup promotor. Aquesta tasca es va realitzar paral·lelament a la campanya "Bai Euskarari", que tenia com a objectiu escenificar el suport majoritari de la societat a la normalització de la