Paral·lelament a aquesta tasca es va desenvolupar la campanya "Una hora de feina a favor de l’Acord Bai Euskarari", amb l’objectiu d’aconseguir el finançament inicial necessari per al procés. Van col·laborar-hi els sindicats i les agrupacions d’empresaris i van participar-hi milers d’empreses i desenes de milers de treballadors. En realitat, tot el procés s’està finançant fonamentalment amb l’aportació social. Juntament amb els agents socials es va crear la Comissió de Seguiment de l’Acord, que té la funció de vetllar pel correcte desenvolupament del procés. En formen part les organitzacions següents: ANEL (Associació Navarresa d’Empreses Laborals), Associació de Dones Directives i Empresàries de Navarra, Athletic Club de Bilbao, BBK - Bilbao Bizkaia Kutxa, Cambres Basques, Col·legi Basc d’Economistes, Diario de Noticias, EHNE, ELA, Federació de Cases Regionals, MCC - Mondragón Corporación Cooperativa i Kontseilua.

1.3.3. Disseny del Pla estratègic de l’Acord Bai Euskarari

En un període de sis mesos, les 899 entitats signants de l’Acord, organitzades en grups de treball per sectors, van realitzar un pla estratègic que en la seva última fase tenia com a objectiu definir els compromisos de normalització lingüística que hauria d’assumir cada organització. El resultat final d’aquest pla està recollit en les edicions de cadascun dels 33 grups de treball (23 al sud d’Euskal Herria i 10 al nord) i els resums es poden consultar a Internet. Els tipus de compromís proposats varien segons el sector, però molts són similars, per exemple:

• Promoure campanyes de conscienciació i motivació entre els membres de l’organització o entre organitzacions d’un mateix sector.

• Utilitzar l’èuscar en la retolació i en el paisatge lingüístic de l’organització.

• Desenvolupar també en èuscar la publicitat efectuada per l’organització.

• Valorar el coneixement de l’èuscar en les noves contractacions o concedir ajuts (econòmic o en hores de feina) als treballadors i treballadores que vulguin aprendre’l.

• Tenir en compte l’èuscar en els plans de formació de l’organització.

• Augmentar l’ús de l’èuscar en les comunicacions internes i externes de l’organització.

• Comunicar-se amb les institucions únicament en èuscar.

• Instaurar en èuscar el funcionament intern de l’organització.

• Elaborar i desenvolupar un pla integral de l’èuscar.

1.3.4. Assumpció de compromisos

Un cop finalitzat el disseny del Pla, es va concedir a cada organització un termini d’uns quants mesos per tal que decidís, depenent de la seva situació lingüística, quina sèrie de compromisos assumiria voluntàriament d’entre els proposats pels grups de treball. Així, entre febrer i juny de 2000, cada entitat va tenir temps suficient per calcular costos econòmics i solucions organitzatives abans de donar a conèixer la seva decisió. Durant aquests mesos, Kontseilua va desplegar un pla d’acció destinat a activar totes les sensibilitats en favor de la llengua que hi pogués haver en els agents socials.

Dels 899 agents participants inicialment en aquest procés, el nombre d’entitats que van assumir compromisos qualitativament importants (els anomenats "mínims") va ser de 520, 85 de les quals del nord d’Euskal Herria i 435 del sud. A aquestes últimes se’ls va oferir al juny de 2000 el Certificat Bai Euskarari. Al nord l’assumpció de compromisos es va realitzar l’any 2001, i properament es procedirà a la concessió del Certificat.

2. El Certificat Bai Euskarari

L’èuscar, actualment, és un factor social fonamental, entès com a element clau en la gestió avançada de les organitzacions, avantatge competitiu, factor per a la satisfacció interna i externa en una organització, així com un element de cohesió i amplitud de mires. Interioritzar els factors que la societat percep com a importants és per a l’organització, independentment del seu àmbit d’acció o estructura, un factor d’èxit important.

L’Acord Bai Euskarari estableix com a premissa fonamental la participació de tots els estaments socials en el procés de normalització de l’èuscar i fixa com a element d’engranatge el Certificat Bai Euskarari. La posada en marxa d’aquest certificat és fruit de la demanda dels mateixos agents socials que van delegar a Kontseilua el disseny del sistema de certificació d’aquest procés de compromisos, com a exponent principal de la responsabilitat que assumeixen aquestes organitzacions davant de si mateixes i davant de la societat. Kontseilua ha establert les condicions per a la creació i consecució del Certificat, proposta que va avalar la Comissió de Seguiment de l’Acord Bai Euskarari.

2.1 Objectius del Certificat

L’objectiu del Certificat és avalar un procés de normalització lingüística lligat a l’aplicació de les mesures consensuades en el Pla estratègic de l’Acord Bai Euskarari, amb la intenció de:

• Oferir l’oportunitat d’acreditar davant de la societat la tasca normalitzadora realitzada.

• Respondre a una demanda social creixent de rebre serveis en èuscar.

• Possibilitar l’organització d’un procés de normalització en el si de les organitzacions.