Sumari 1. Observació de la comunitat de parla
i hipòtesis de treball
2.
Selecció dels informants
2.1.
Estratificació de la població
2.2.
La mostra
2.3.
L'accés als informants
2.4.
Els participants
3.
Recollida de les dades. Tècniques complementàries a l'entrevista sociolingüística
3.1.
L'observació anònima
3.2.
Prova d'avaluació subjectiva
4.
Tractament quantitatiu
4.1.
Codificació de les dades
4.2.
Models
5.
Bibliografia
1.
Observació de la comunitat de parla i hipòtesis de treball
La detecció de
fenòmens variables passa indefectiblement per observar-ne la presència en el marc d'una
determinada comunitat de parla. Hom pot aprehendre la variabilitat de molt diverses
maneres: des de la simple constatació en una situació comunicativa a la coneixença de
notícies sorgides d'investigacions pretèrites. De qualsevol manera, a l'hora d'abordar
una recerca variacionista és molt recomanable --a parer nostre, del tot imprescindible--
la realització de treballs exploratoris.
Aquestes recerques
s'han d'entendre com a estadis previs a les investigacions de més envergadura. Els seus
resultats seran, doncs, parcials, però ens ajudaran a orientar de forma més segura el
treball. Les aportacions més importants solen referir-se a l'establiment de la
variable a estudiar i el context d'ocurrència. D'aquesta manera l'investigador
ja començarà a tenir elements de judici prou rellevants per tal d'establir les hipòtesis
de treball.
El mètode
hipoteticodeductiu, per definició, parteix de consideracions provisionals que hauran de
ser validades (o invalidades). Aquestes suposicions prèvies van des de plantejaments molt
generalistes a previsions d'alta concreció. Un exemple de les primeres pot ser la mateixa
hipòtesi de la variabilitat, segons la qual la parla dels individus d'una determinada
comunitat es caracteritza per la presència de certs trets lingüístics variables la
freqüència d'aparició dels quals es trobarà condicionada per factors independents de
tipus lingüístic i/o extralingüístic. Són justament els treballs exploratoris els que
permeten formular hipòtesis més concretes a propòsit dels factors que afavoriran o
restringiran l'aplicació de la regla variable resultant.
Altres camps
on els treballs exploratoris aporten informacions molt valuoses són l'estratificació de
la població i el disseny de les tècniques de recollida de dades més adequat. En
definitiva, si es vol caminar amb pas segur pel tortuós camí de la variació no hem
d'estalviar-nos els reconeixements previs que facin falta per transitar-lo en direcció
correcta.
2.
Selecció dels informants
La tria
adequada dels informants és un apartat metodològic de vital importància. S'ha de fer en
funció de l'objectiu de la recerca. És evident que si la nostra intenció és fer una
anàlisi de correlacions sociolingüístiques, la selecció dels informants presentarà
uns condicionants sensiblement diferents als treballs que estudien fenòmens
característics de la interacció lingüística en comunitats multilingües (canvi de
codi, convergències gramaticals, etc.).
En relació amb
les primeres investigacions, serà clau determinar si el protagonisme el tindran els
factors lingüístics, o si, en canvi, la hipòtesi de partida preveu la participació de
factors socials i estilístics. Mentre que en el primer cas la mostra podrà ser
homogènia quant a edat i nivell educatiu, en el segon caldrà establir els factors
socials i estilístics per considerar. |