|
 |
 |
|
| Metodologia sobre la recerca sociolingüística |
|
Estiu 2001 |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
La sociolingüística de la
variació: aproximació metodològica (i II), per Miquel Àngel Pradilla |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Aquest article reprèn les reflexions metodològiques encetades en el primer lliurament a propòsit del paradigma variacionista. Si aleshores vam cercar la caracterització de l'instrument més reeixit en la recollida de dades --l'entrevista--, en aquesta ocasió assajarem una descripció del que podria ser el desenvolupament pautat d'una recerca completa. Partirem de l'esquema que ens forneix C. Silva-Corvalán (1989). | ||
|
|
Sumari 1. Observació de la comunitat de parla i hipòtesis de treball 2.
Selecció dels informants 3.
Recollida de les dades. Tècniques complementàries a l'entrevista sociolingüística 4.
Tractament quantitatiu 1. Observació de la comunitat de parla i hipòtesis de treball La detecció de fenòmens variables passa indefectiblement per observar-ne la presència en el marc d'una determinada comunitat de parla. Hom pot aprehendre la variabilitat de molt diverses maneres: des de la simple constatació en una situació comunicativa a la coneixença de notícies sorgides d'investigacions pretèrites. De qualsevol manera, a l'hora d'abordar una recerca variacionista és molt recomanable --a parer nostre, del tot imprescindible-- la realització de treballs exploratoris. Aquestes recerques s'han d'entendre com a estadis previs a les investigacions de més envergadura. Els seus resultats seran, doncs, parcials, però ens ajudaran a orientar de forma més segura el treball. Les aportacions més importants solen referir-se a l'establiment de la variable a estudiar i el context d'ocurrència. D'aquesta manera l'investigador ja començarà a tenir elements de judici prou rellevants per tal d'establir les hipòtesis de treball. El mètode hipoteticodeductiu, per definició, parteix de consideracions provisionals que hauran de ser validades (o invalidades). Aquestes suposicions prèvies van des de plantejaments molt generalistes a previsions d'alta concreció. Un exemple de les primeres pot ser la mateixa hipòtesi de la variabilitat, segons la qual la parla dels individus d'una determinada comunitat es caracteritza per la presència de certs trets lingüístics variables la freqüència d'aparició dels quals es trobarà condicionada per factors independents de tipus lingüístic i/o extralingüístic. Són justament els treballs exploratoris els que permeten formular hipòtesis més concretes a propòsit dels factors que afavoriran o restringiran l'aplicació de la regla variable resultant. Altres camps on els treballs exploratoris aporten informacions molt valuoses són l'estratificació de la població i el disseny de les tècniques de recollida de dades més adequat. En definitiva, si es vol caminar amb pas segur pel tortuós camí de la variació no hem d'estalviar-nos els reconeixements previs que facin falta per transitar-lo en direcció correcta. La tria adequada dels informants és un apartat metodològic de vital importància. S'ha de fer en funció de l'objectiu de la recerca. És evident que si la nostra intenció és fer una anàlisi de correlacions sociolingüístiques, la selecció dels informants presentarà uns condicionants sensiblement diferents als treballs que estudien fenòmens característics de la interacció lingüística en comunitats multilingües (canvi de codi, convergències gramaticals, etc.). En relació amb les primeres investigacions, serà clau determinar si el protagonisme el tindran els factors lingüístics, o si, en canvi, la hipòtesi de partida preveu la participació de factors socials i estilístics. Mentre que en el primer cas la mostra podrà ser homogènia quant a edat i nivell educatiu, en el segon caldrà establir els factors socials i estilístics per considerar. |
