La idea central d'aquesta prova ja va ser posada en pràctica per Valdivieso el 1981 a Xile. En aquesta treball es va adaptar a les característiques de la comunitat de parla i als objectius de la recerca. Els passos seguits van ser els següents: a) creació d'un text en forma i estil de notícia radiofònica breu que presentés una bona concentració d'entrades lèxiques amb la variable estudiada; b) preparar un enregistrament on aquest text havia de ser llegit en cinc ocasions: tres lectures reproduïen els diversos sociolectes benicarlandos definits per les variants fonètiques de la variable estudiada, mentre que les altres dues introduïen el "model" que arribava des dels mitjans de comunicació, això és, l'"apitxat" de València i el català oriental central; c) elaborat l'instrument, la cinta-estímul va ser passada dues ocasions als setanta informants una vegada acabada l'entrevista sociolingüística. Abans de la primera audició es demanava a l'informant que centrés la seva atenció a reconèixer, d'una banda, quina o quines lectures li semblava que estaven fetes per un benicarlando, i, de l'altra, si reconeixia la procedència geogràfica de la resta. Una vegada anotades les respostes i abans de procedir a la segona audició, se sol·licitava de l'informant que adoptés el rol de gerent d'una empresa de ràdio i que es disposés a contractar a alguna o algunes de les veus, i, alhora, a rebutjar-ne d'altres (10).

4. Tractament quantitatiu

Moreno (1990:109) defineix d'aquesta manera tan simple les dues grans possibilitats d'anàlisi de les dades:

"Analizar es básicamente descomponer (etimológicamente "desatar"). Un análisis consiste, por tanto, en separar las partes de un todo hasta dar con cada uno de los elementos que lo componen. En general, hay dos formas de realizar un análisis: identificando simplemente las partes de ese todo o identificando esos elementos y averiguando en qué cantidad aparece cada uno de ellos. A la primera posibilidad se la denomina análisis cualitativo; a la segunda análisis cuantitativo."

Des de la lingüística, independentment del paradigma seguit, les anàlisis gramaticals fetes fins als nostres dies han estat majoritàriament qualitatives. La sociolingüística referida a l'etnografia de la comunicació també dóna preferència a aquest tipus d'anàlisi, però els estudis labovians s'han centrat fonamentalment en la quantificació. Pel que fa a l'observació dels canvis lingüístics, sembla clar que enfront de la visió estàtica d'una anàlisi qualitativa, l'anàlisi quantitativa ofereix més informació sobre la mobilitat dels elements que hi intervenen.

Això no obstant, la sobrequantificació de determinades investigacions en detriment d'anàlisis més qualitatives ha estat objecte de crítiques freqüents. Hudson (1980) posa de relleu algunes de les limitacions més destacables: a) el fet de treballar amb grups de parlants fa que la variació interna desaparegui; b) la pertinença d'un individu a grups en diversos graus també sol quedar oculta.

Tampoc no s'ha de perdre de vista en cap moment la consideració de l'anàlisi com un artifici mitjançant el qual parcel·lem una realitat de natura contínua. Així hem d’entendre les segmentacions que es fan de les realitats lingüístiques, socials i estilístiques. Tot plegat ens porta a concloure que una bona quantificació ha de ser el resultat d'una anàlisi qualitativa prèvia rigorosa amb la realitat que pretenem descriure.

4.1. Codificació de les dades

Una vegada ha estat identificada l'anomenada variable dependent i definit el seu context d'ocurrència, una fase prèvia a la quantificació, d'extraordinària laboriositat, la constitueix la codificació de les dades.

Durant aquesta fase, cada mot obtingut amb la variable serà classificat segons les variables independents que, amb anterioritat, hàgim establert com a possibles factors a considerar en la realització de les variants. Aquestes restriccions variables de tipus lingüístic, social i estilístic es presenten en forma de grups de factors, amb els corresponents factors definits. A cada factor se li assigna una lletra o número, normalment amb valor mnemotècnic, de tal manera que cada ocurrència es convertirà en una tirallonga de dígits.

Exemple de codificació a Pradilla (1993 a):

F-variant fricativa [prepalatal fricativa sorda]
D-posició sil·làbica-accent: postònica
4-context vocàlic anterior: [o oberta]
A-context vocàlic posterior: [a]
4-ètim: -by- (< rubea)
A-alternança amb prepalatal africada sorda del primitiu roig
A-categoria gramatical del mot: adjectiu
P-context estilístic: traducció
H-sexe: home