2.1. Estratificació de la població

Marcellesi i Gardin (1974 [1978:15-18]) defineixen la categoria grup social en termes d'"unitats col·lectives reals, però parcials, basades en una activitat lingüística comuna". Sobre aquesta definició ja es pot assajar una compartimentació de la societat. Abans que res, però, ens semblen de vital importància els advertiments de Turell (1988:105) quan diu que les emissions lingüístiques d'un individu han de ser considerades com a representatives del grup social al qual pertany --l'idiolecte perd sentit des de la sociolingüística (1)-- i, d'altra banda, que hi ha tants grups socials com variables socials es coneixen, tot i que es fa difícil delimitar grups socials purs ja que molt sovint concorren en la societat una sèrie de variables al mateix temps. En definitiva, podríem concloure amb Romaine (1980:195) que qualsevol segmentació del contínuum social respon a simples graus d'abstracció per a l'anàlisi lingüística.

L'establiment de les variables socials a considerar s'ha de fer d'acord amb una caracterització sociològica prèvia de la comunitat de parla. Les categories més ateses han estat les clàssiques edat i sexe. Capítol a part mereix la tendència cada cop més freqüent en la nostra tradició a no considerar una categoria tan explotada --sobretot per la sociolingüística nord-americana-- i que ha donat tan bons resultats com és la classe social --estatus o nivell social, factor sociocultural (López Morales 1989:129-133), posició socioeconòmica (Moreno 1990:114). En aquest sentit, és important destacar que es tracta d'un concepte molt polèmic, que no s'ha aconseguit definir amb precisió i, fins i tot, es dubta de la seva existència real. A més a més, la seva validesa universal ha estat posada en qüestió en tant que s'ha revelat inútil per a l'estudi de comunitats petites o amb patrons diferents de l'occidental, sense oblidar que l'estratificació nord-americana és sensiblement diferent a la mediterrània, posem per cas. Un altre argument en contra ha estat la constatació de comportaments lingüístics diferents dins de membres de la mateixa classe social, o, fins i tot, de la mateixa família (Cedergren 1987).

Aquestes objeccions han conduït la investigació sociolingüística, d'una banda, cap a la incorporació de paràmetres més ben delimitables (ocupació i nivell educatiu), i, de l'altra, a l'elaboració de nous constructes teòrics. Un dels que ha fet més fortuna ha estat el mercat lingüístic, noció creada per Bourdiew i Boltanski el 1975 i adaptada, el 1978, per D. Sankoff i S. Laberge. La idea central suposa que la parla de determinades professions comparteix uns determinats trets a causa de la necessitat professional d'utilitzar un instrument comunicatiu de prestigi. Lògicament, la consideració del factor ocupació ens podrà aportar dades al respecte. Tanmateix, aquesta innovació teoricometodològica no està exempta de problemes, a destacar: l'exclusió de jubilats, aturats, estudiants i mestresses de casa, grups que no tenen un estatus socioprofessional; i el caràcter estàtic de l'assignació professional de determinats parlants amb una història laboral molt variable.

Tot i que el concepte nadiu no té gaire sentit en sociolingüística, quan s'investiguen trets geolectals, ens sembla que un factor social a controlar ha de ser, sobretot en els nuclis urbans, la procedència (del mateix informant, dels pares i del cònjuge).

I finalment, voldríem remarcar la inclusió en alguns treballs de la tradició sociolingüística catalana d'un factor relacionat amb els coneixements que té l'informant de llengua normativa, atès l'accés recent del català a l'ensenyament.

Variables socials a Pradilla (1993a):

1. Sexe

1.1 Home
1.2 Dona

2. Edat

2.1 16-24
2.2 25-34
2.3 35-44
2.4 45-54
2.5 55-70

3. Procedència de l'informant

3.1 Benicarló
3.2 Àrea de segregació de la iod
3.3 Àrea de fricació
3.4 Àrea d'africament prepalatal sonor
3.5 Àrea d'africament prepalatal sord
3.6 Àrea castellanoparlant

4. Procedència del pare (3)

5. Procedència de la mare (3)

6. Procedència del cònjuge (3)

7. Ocupació

7.1 Agricultor
7.2 Pescador
7.3 Treballador industrial
7.4 Treballador del sector serveis
7.5 Professional tècnic
7.6 Mestressa de casa
7.7 Estudiant
7.8 Jubilat

8. Nivell educatiu

8.1 Sense titulació
8.2 Ensenyament primari
8.3 Ensenyament secundari
8.4 Ensenyament superior