La tasca dels mitjancers sol esdevenir essencial en el desenvolupament d'aquest tipus de recerques. En el cas descrit, l'estratègia d'accés als informants va donar molt bons resultats, ja que no és gaire difícil guanyar la confiança d'uns col·laboradors amb una curiositat intel·lectual intrínseca com són els alumnes dels Instituts. D'altra banda, és important remarcar que el rol de professor del fill/a, nét/a o germà/ana estableix una relació entre l'investigador i l'informant que afavoreix extraordinàriament la receptivitat i elimina el possible recel. Aquesta apreciació va quedar plenament contrastada amb l'actitud, d'entrada més desconfiada, d'algun dels informants no sorgits de les fitxes de l'Institut. Tanmateix, cal anar en compte amb els possibles efectes lingüístics que pot provocar l'ostentació d'un estatus superior per part de l'investigador. Si volem defugir la formalitat que imposa una relació interpersonal jerarquitzada, caldrà activar tota la nostra capacitat de persuasió amb la finalitat d'aconseguir una bona sintonia i una atmosfera cordial.

2.4. Els participants

Moreno (1989:71-77) fa una interessant distinció entre investigador i explorador (en el nostre cas, entrevistador). El tamany de la mostra pot fer necessària la participació de diversos exploradors. Val a dir, però, que la major part de treballs de camp en sociolingüística han estat realitzats pels mateixos investigadors. A parer nostre, si es pot garantir l'obtenció de les dades lingüístiques en un interval de temps raonable, és aconsellable que l'entrevistador sigui una única persona, a poder ser el mateix investigador (6). D'aquesta manera s'hauran garantit la rigorositat i l'homogeneïtat en la recollida de materials. L'esmentada homogeneïtat és un imperatiu metodològic cabdal: la situació d'obtenció de les dades ha de ser al més similar possible en cada informant.

El paper de l'entrevistador serà determinant en l'èxit de l'enregistrament. La màxima és adoptar una actitud osmòtica en relació a l'informant. Ja hem dit abans que s'ha de minimitzar la possible percepció d'estatus superior. Alhora, s'ha de tenir molt present que les diferències d'edat, sexe, nivell educatiu, etc. poden inhibir el parlant. L'entrevistador ha d'adaptar-se --en la mesura que li sigui possible-- a les conductes lingüístiques i extralingüístiques de l'informant. I finalment, ha d'evitar una participació desproporcionada en la conversa.

Si pertany a la comunitat estudiada, li serà més fàcil accedir a la parla casual. El revers de la moneda és que probablement li resultarà més difícil augmentar la formalitat del discurs de l'informant.

Si no és membre de la comunitat, hi ha dues alternatives (a banda de l'adaptació osmòtica). Una serà fer-se'n membre (tot i que la integració al grup mai no està garantida). Ens trobem en el terreny de l'etnografia de la comunicació, on s'ubica, almenys parcialment, el treball emblemàtic de Milroy (1987). Aquesta recerca introdueix en la sociolingüística el concepte de xarxa social. Es tracta d'una aproximació més realista al fet lingüístic, essencialment qualitativa, i més apta per a estudis sobre interacció lingüística o d'avaluació de normes comunicatives, que no per a treballs sobre correlacions sociolingüístiques. L'altra alternativa és entrenar algun membre de la comunitat perquè realitzi el treball de camp.

L'objectiu de la recerca determinarà si les entrevistes prendran el format de conversa individual o amb informants múltiples. Mentre que aquesta és especialment recomanable en treballs sobre interaccions lingüístiques, aquella se sol emprar en les recerques sobre correlacions sociolingüístiques, especialment si es tracta de variables foneticofonològiques. En aquest sentit, tot i que les converses en grup afavoreixen més la distensió entre coneguts, en canvi, plantegen molts de problemes tècnics per a un bon enregistrament (s'han d'utilitzar diverses línies de micròfons, evitar la superposició de les diverses intervencions...).

I finalment, és freqüent l'elecció del domicili de l'informant com a escenari de l'entrevista. Aquesta tria respon a la necessitat d'afavorir la màxima familiaritat i comoditat i, alhora, el recolliment necessari per a l'enregistrament. En el treball de Pradilla (1993a), el lloc de realització es va revelar com una variable a controlar, ja que es va observar un comportament lingüístic molt formal i excessivament tens en dues entrevistes realitzades en un local públic; entrevistes que després van haver de ser eliminades de la mostra pel fet que trencaven l'homogeneïtat del disseny metodològic.

3. Recollida de les dades. Tècniques complementàries a l'entrevista sociolingüística

En el primer lliurament d'aquesta caracterització metodològica (La sociolingüística de la variació: aproximació metodològica (I)) ens hem ocupat in extenso d'una de les eines fonamentals en la recollida de les dades: l'entrevista sociolingüística laboviana. Tanmateix hem cregut oportú prendre en consideració alguns instruments metodològics que la complementen: l'observació anònima i la prova d'avaluació subjectiva.

3.1. L'observació anònima

L'origen d'aquesta tècnica cal cercar-lo a l'estudi de Labov (1966a) de la /r/ implosiva a Nova York. Consisteix a realitzar una o diverses preguntes la resposta de les quals ha de proporcionar ocurrències de la variable estudiada.

En els estudis quantitatius, l'observació anònima s'ha d'entendre com una tècnica complementària sense valor estadístic, però que proporciona dades qualitatives molt interessants sobre el discurs casual. Si assolim l'objectiu d'obtenir dades lingüístiques en el seu context natural, haurem salvat l'entrebanc metodològic de la paradoxa de l'observador.

En la recerca de Pradilla (1993a), l'estratègia dissenyada va consistir a ubicar l'investigador en un carrer adjacent a l'Hospital de la Creu Roja, amb aire despistat. El següent pas era demanar informació als vianants, en intervals de temps amplis, amb la següent interacció: Vosté és d'ací?. En cas afirmatiu, continuava: Allavons, potser em sabrà dir a on hi ha un centre mèdic d'urgència... La resposta era òbvia ja que a la vora es trobava la Creu Roja. I acabava amb el requeriment: I ací, li pareix que em podran atendre?, pregunta que solia provocar una resposta amb el mot metge(s).