|
 |
 |
|
| Metodologia sobre la recerca sociolingüística |
|
Tardor 2000 |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Els mètodes bàsics de recerca sociolingüística, per Joan Solé Camardons | |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Aquest article presenta d'una
manera sintètica un esquema general del procés de treball de recerca sociolingüística
i fa una descripció de les característiques principals dels mètodes bàsics
d'investigació sociolingüística. S'ha previst que en aquesta mateixa secció de Noves
SL diversos sociolingüistes i altres recercadors socials desenvolupin aquests
mètodes de treball a partir d'experiències en l'àmbit lingüístic català i de la
resta la comunitat sociolingüística internacional. L'equip de redacció de Noves SL
demana la col·laboració de tots els interessats en aquest tema. L'autor agraeix la lectura i les observacions de Jordi Bañeres, Pau Serracant, Modest Reixach i Joan M. Romaní. |
||
|
|
Sumari 1. Esquema general d'un procés de recerca sociolingüística 1.1 La pregunta inicial 2. Els mètodes bàsics de recerca sociolingüística 2.1 Investigació de dades secundàries o d'arxiu 1. Esquema general d'un procés de recerca sociolingüística D'acord amb Raymond Quivy i Luc Van Campenhoudt a Manual de recerca de ciències socials (1) les set etapes d'un procés d'investigació són les següents: la pregunta inicial, l'exploració prèvia, l'enfocament, la construcció del model d'anàlisi, el treball de camp, l'anàlisi de les dades i la redacció de l'informe. La millor manera de començar un treball de recerca social consisteix a enunciar el projecte en forma d'una pregunta inicial. Amb aquesta pregunta s'intenta expressar amb la màxima exactitud possible què és allò que es vol saber, explicar i comprendre. La pregunta inicial servirà de fil conductor de la recerca. Cal formular la pregunta inicial tot procurant respectar aquests criteris: claredat, viabilitat i pertinència. La claredat es refereix a la precisió i concisió de la formulació de la pregunta inicial. La viabilitat denota el caràcter realista o no del treball a través de la pregunta proposada. La pertinència mostra que la pregunta inicial sigui una pregunta de debò, que l'estudi abordi allò que és real i que hi ha una voluntat de comprensió dels fenòmens estudiats. Finalment, el fet d'explicitar un enfocament ajuda a reformular la pregunta inicial. Sovint el sociolingüista o recercador no és el primer formulador de la pregunta inicial, sinó que rep un encàrrec de l'organització o client. En cada etapa, caldrà harmonitzar els interessos de l'organització o client amb la metodologia proposada. 1.2. L'exploració prèvia a la recerca Després d'haver formulat provisionalment el projecte de recerca en forma d'una pregunta inicial, es tracta d'aconseguir una certa informació de qualitat sobre l'objecte d'estudi i de descobrir la millor manera d'abordar-lo. Aquesta és la funció principal del treball exploratori, que consta de dues fases: a) les lectures preparatòries i b) les entrevistes exploratòries. a) Les lectures preparatòries serveixen per informar-se de les investigacions ja realitzades sobre el tema, i per situar en el marc d'aquestes contribucions la nova aportació que es pensa fer. La selecció de les lectures s'ha de fer d'acord amb la pregunta inicial. b) Les entrevistes exploratòries són un complement utilíssim de les lectures. La funció principal de les entrevistes exploratòries és la de fer emergir certes dimensions o aspectes del fenomen que no s'havien previst inicialment. Per gentilesa, primer caldrà fer les lectures necessàries i després preguntar i escoltar els experts.
|
